Milà-Sanremo 2013

Milà-Sanremo 2013
Tipus	Milà-Sanremo
Esport	ciclisme de carretera
Part de	UCI World Tour 2013
Distància de l'esdeveniment	246 km
Punt de sortida	Milà
Línia d'arribada	Sanremo
Nombre de participants	200, inici; 135, final
Participants
	AG2R La Mondiale 2013, Argos-Shimano 2013, Astana 2013, Belkin 2013, BMC Racing 2013, Cannondale 2013, Euskaltel-Euskadi 2013, FDJ.fr 2013, Garmin Sharp 2013, Katusha 2013, Lampre-Merida 2013, Lotto-Belisol 2013, Movistar Team 2013, 2013 Omega Pharma-Quick Step season (en) , Orica-GreenEDGE 2013, RadioShack-Leopard 2013, Saxo-Tinkoff 2013, Sky 2013, Vacansoleil-DCM 2013, Androni Giocattoli-Venezuela 2013, Bardiani Valvole-CSF Inox 2013, Europcar 2013, IAM 2013, MTN-Qhubeka 2013 i Vini Fantini-Selle Italia 2013
Localització i dates
Estat	Itàlia
Número d'edició	104 (2013)
Competició
Primer lloc	Gerald Ciolek
Segon lloc	Peter Sagan
Tercer lloc	Fabian Cancellara
Altres
Lloc web	gazzetta.it…
	← 2012 2014 →

La Milà-Sanremo 2013, 104a edició de la Milà-Sanremo, es disputà el diumenge 17 de març de 2013 sobre un recorregut de 246 km^[1] i fou la quarta prova de l'UCI World Tour 2013. Per primera vegada en 31 anys^[2] la cursa es disputa en diumenge després que els organitzadors decidissin moure-la per motius logístics.^[3]

Una important nevada forçà els organitzadors a escurçar la cursa dels 298 quilòmetres inicialment previstos a 246 quilòmetres, eliminant l'ascensió al Pas del Turchino i Le Manie, neutralitzant la cursa i portant els ciclistes en autobús per reprendre la cursa més endavant.^[4]

Uns quants ciclistes van optar per no reprendre la cursa, entre ells Tom Boonen (Omega Pharma-Quick Step), com a protesta per la decisió de permetre a tots els ciclistes prendre la sortida amb el grup principal, tot hi haver perdut contacte amb aquest abans de la neutralització.

El vencedor final fou l'alemany Gerald Ciolek (MTN-Qhubeka), que s'imposà a l'esprint al gran favorit per a la victòria final, Peter Sagan (Cannondale) i a Fabian Cancellara (RadioShack-Leopard), segon i tercer respectivament.^[4]

Equips participants

En la cursa hi prengueren part 25 equips, el nombre màxim permès, per un total de 200 corredors. A la presència obligatòria dels 19 equips UCI ProTeam, s'hi afegiren sis equips convidats de categoria professional continental: GW Erco Shimano, Bardiani Valvole-CSF Inox, FDJ, IAM Cycling, MTN-Qhubeka i Team Europcar.^[5]

Núm.	Codi	Equip
1-8	OGE	Orica-GreenEDGE
11-18	ALM	AG2R La Mondiale
21-28	AND	GW Erco Shimano
31-38	AST	Astana Qazaqstan Team
41-48	BAR	Bardiani Valvole-CSF Inox
51-58	BLA	Blanco Team
61-68	BMC	BMC Racing Team
71-78	CAN	Cannondale
81-88	EUS	Euskaltel–Euskadi
91-98	FDJ	FDJ
101-108	GRS	Garmin-Sharp
111-118	IAM	IAM Cycling
121-128	KAT	Team Katusha

Núm.	Codi	Equip
131-138	LAM	Lampre-Merida
141-148	LTB	Lotto-Belisol
151-158	MOV	Movistar Team
161-168	MTN	MTN-Qhubeka
171-178	OPQ	Omega Pharma-Quick Step
181-188	RLT	RadioShack-Leopard
191-198	SKY	Team Sky
201-208	ARG	Argos-Shimano
211-218	EUC	Team Europcar
221-228	TST	Team Saxo-Tinkoff
231-238	VCD	Vacansoleil-DCM
241-248	VIN	Vini Fantini-Selle Italia

Desenvolupament de la cursa

Al km 5 es forma una escapada formada per Diego Rosa (GW Erco Shimano), Maksim Belkov (Team Katusha), Lars Ytting Bak (Lotto-Belisol), Filippo Fortin (Bardiani Valvole-CSF Inox), Matteo Montaguti (AG2R La Mondiale) i Pablo Lastras (Movistar Team). Ràpidament van obrir diferències fins als 11 minuts als 45 km i 12 minuts i mig al km 65. La cursa fou neutralitzada a Ovada, al km 117, degut a la neu. Els ciclistes foren traslladats en autobús a Cogoleto, al km 173. Quan es reprengué la cursa, amb una hora i mitja d'endarreriment, els escapats conservaven el 7 minuts i 10 segons d'abans de la neutralització.

Els equips Astana Qazaqstan Team, Cannondale, Team Sky i Lampre-Merida van prendre el lideratge del gran grup per tal de neutralitzar els escapats. Mentrestant s'anaven succeint els abandonaments fruit del fred intens, com ara Matthew Goss (Orica-GreenEDGE), Michał Kwiatkowski (Omega Pharma-Quick Step) o Giacomo Nizzolo (RadioShack-Leopard). A manca de 70 km els escapats encara disposaven de 4' 30" i de 2' en l'inici de l'ascensió a Capi, on Resa ataca, seguit per Belkov i Bak.

El trio capdavanter fou neutralitzat a la base de la Cipressa. En aquesta ascensió es forma un grup al capdavant en què destaca Sylvain Chavanel (Omega Pharma-Quick Step). En el descens serà Philippe Gilbert (BMC Racing Team) el que passi a l'atac. Peter Sagan (Cannondale) s'uneix a manca de 17 km, acompanyat per John Degenkolb (Argos-Shimano), Fabian Cancellara (RadioShack-Leopard), Filippo Pozzato (Lampre-Merida), Eduard Vorgànov (Team Katusha), Ian Stannard (Team Sky), Jurgen Roelandts i Chavanel. Un posterior atac de Chavanel, Stannard i Vorgnaov els fa iniciar el Poggio amb 25 segons al davant. Posteriors atacs fan que Vorgnaov es despengi i es formi un grup de sis corredors al capdavant, amb Luca Paolini (Team Katusha), Sagan, Pozzato, Gerald Ciolek (MTN-Qhubeka) i Cancellara. Malgrat els atacs de Sagan i Stannard, la victòria es decidí a l'esprint, on Ciolek sorprèn el favorit Sagan.^[4]

Classificació final

	Ciclista	Equip	Temps	Punts UCI
1	Gerald Ciolek (AUS)	MTN-Qhubeka	5h 37' 20"	-
2	Peter Sagan (SVK)	Cannondale	m. t.	80
3	Fabian Cancellara (SUI)	RadioShack-Leopard	m. t.	70
4	Sylvain Chavanel (FRA)	Omega Pharma-Quick Step	m. t.	60
5	Luca Paolini (ITA)	Team Katusha	m. t.	50
6	Ian Stannard (GBR)	Team Sky	m. t.	40
7	Taylor Phinney (USA)	BMC Racing Team	m. t.	30
8	Alexander Kristoff (NOR)	Team Katusha	+ 14"	20
9	Mark Cavendish (GBR)	Omega Pharma-Quick Step	+ 14"	10
10	Bernhard Eisel (AUT)	Team Sky	+ 14"	4