Mimetisme de Müller

Les papallones Heliconius són exemples clàssics de mimetisme müllerià.[1]

Mimetisme de Müller o mimetisme müllerià és un fenomen natural on dues o més espècies amb certes característiques perilloses, que no es troben emparentades i que comparteixen un o més depredadors, han aconseguit mimetitzar els senyals d'advertència respectives. El nom fa referència a Fritz Müller, qui va ser el primer a proposar aquest concepte el 1878.[2][3]

Aquest tipus de mimetisme es troba en contraposició amb el mimetisme batesià, en el qual un organisme indefens imita l'espècie protegida. El mimetisme müllerià se'n diferencia en el fet que ambdues espècies són perilloses; cadascuna d'elles copia l'altra espècie, a la vegada que serveix de model.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Meyer A. 2006. Repeating patterns of mimicry. PLoS Biol 4 (10): e341 doi:10.1371/journal.pbio.0040341
  2. ↑ Müller, Fritz (1878) Ueber die Vortheile der Mimicry bei Schmetterlingen. Zoologischer Anzeiger 1: 54–55.
  3. ↑ Müller, F. (1879) Ituna and Thyridia; a remarkable case of mimicry in butterflies. (R. Meldola translation) Proclamations of the Entomological Society of London 1879:20-29.

Bibliografia

[modifica]
  • Wickler, W. (1968) Mimicry in Plants and Animals (Translated from the German) McGraw-Hill, New York. ISBN 0-07-070100-8 Especially chapters 7 and 8.
  • Ruxton, G. D.; Speed, M. P.; Sherratt, T. N. (2004). Avoiding Attack. The Evolutionary Ecology of Crypsis, Warning Signals and Mimicry. Oxford: Oxford University Press. ISBN 0-19-852860-4 Chapter 9 and 11 provide an overview of current understanding