Acacia longifolia | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 18435806 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Fabales |
Família | Fabaceae |
Tribu | Acacieae |
Gènere | Acacia |
Espècie | Acacia longifolia Willd., 1806 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Mimosa longifolia |
Distribució | |
Endèmic de |
La mimosa de cuc[1] (Acacia longifolia) és un arbust arborescent perennifoli de la família de les lleguminoses que és àmpliament cultivat a tot el món però és nativa de l'est i sud d'Austràlia, des de l'extrem sud-est de Queensland, a l'est de Nova Gal·les del Sud, est i sud de Victòria, i el sud-est d'Austràlia del Sud. És una espècie que es troba sobre terrenys en declivi i que creix fins als 7-10 m d'alçada molt ràpidament en 5-6 anys.[2] No és considerada una espècie amenaçada,[3] i és considerada una espècie invasiva a Portugal i Sud-àfrica.[4]
Prevenció de l'erosió de sòl, aliment (flors, llavors, beines), tintura groga (de les flors) i verd (de les beines), i fusta.[5] La seva escorça té un ús limitat en taninat, primàriament usat èr a fibres d'ovelles. A. longifolia creix molt ràpidament i arriba als 7-10 m en 5-6 anys. És molt usat en àrees costaneres sense moltes gelades fortes.[6]
Acacia longifolia va ser descrita per (Andrews) Willd. i publicada a Species Plantarum. Editio quarta 4(2): 1052. 1806.[7]