Minica huitoto

Minica huitoto

Witoto mɨnɨca
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants nadius	1.705  (2000 )
Autòcton de	Departament de l'Amazones, Caquetá i Putumayo
Estat	Colòmbia i Perú
Classificació lingüística
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües bora–witoto Llengües witoto
Codis
ISO 639-3	hto
Glottolog	mini1256
Ethnologue	hto
IETF	hto
Endangered languages	4282

El minica, minica huitoto o minica witoto és una llengua indígena de la subamília huitoto parlada per uns pocs milers de parlants a la regió frontera entre Perú i Colòmbia.^[1]

La llengua es parla principalment en el curs superior del riu Igara-Paraná, a l'Illa dels Micos sobre el riu Caquetá i en el riu Caguán, prop de San Vicente del Caguán. La majoria de parlants són bilingües i estan alfabetitzats tant en la llengua indígena com en espanyol (a Colòmbia 75% alfabetitzats en llengua indígena i 85% en espanyol). S'ha compilat un diccionari i una gramàtica escrita de la llengua.^[1] Al Perú només queden cinc parlants.^[1]

Fonologia

Vocals

	Anterior[2]	Central	Posterior
Tancada	i i	ɨ ɨ	u u
Mitjana	e e		o o
Oberta		a a

Consonants

		Bilabials	Dentals	Dorsals		Glotals
				Palatals	Velars
Oclusives	Sorda	p p	t t		k k	ʔ ʔ
	Sonora	b b	d d		g g
Fricativa	Sorda	ɸ ɸ	θ θ			h h
	Sonora	β β
Africada	Sorda			č t͡ʃ
	Sonora			j d͡ʒ
Nasal		m m	n n	ñ ɲ	ŋ ŋ
líquida			r r

Referències

1. Ethnologue report for language code:hto
2. Aschmann, Richard P. Proto-Witotoan. Dallas: Summer Institute of Linguistics, 1993, p. 159. ISBN 0-88312-189-1.