Ministre (protestantisme)
Els ministres del cristianisme protestant és algú que està autoritzat per una església o una organització religiosa per a fer funcions com les de l'ensenyament de les creences; portar a terme serveis com els casaments, batejos o funerals o proporcionar guia espiritual a la comunitat. El terme ministre deriva del llatí “funcionari, assistent”, el qual deriva de minus “menys”.[1]
Títols relacionats
[modifica]Bisbes, sacerdots i diaques
[modifica]En el catolicisme romà, esglésies ortodoxes, anglicanisme Metodistes Units (Estats Units) i algunes esglésies del luteranisme hi ha tres ordes de clergues ordenats:
- Bisbes el clergat principal, administren els sagraments i governen l'església.
- Sacerdots administren els sagraments i dirigeixen les congregacions locals; no poden ordenar altres clergues ni consagrar edificis.
- diaques no tenen un paper sacramental i ajuden en la litúrgia.
El terme rector (derivat del llatí que significa governant) o el de vicari mes fa servir en sacerdots en certes ocupacions, especialment en el Catolicisme romà, Anglicanisme i tradicions Episcopalistes.
Referències
[modifica]- ↑ "Etimològicament, un ministre és una persona d'estatus baix"." http://www.word-origins.com/definition/minister.html