Mirzà (persa: ميرزا, mīrzā, generalment transcrit mirza) és un títol per a la noblesa d'alt rang originalment utilitzat a la cort de Pèrsia. El títol era atorgat per reis, soldans o emperadors als seus fills i nets, i fins i tot a parents llunyans. Els nobles lleials al rei també rebien aquest títol nobiliari, tot i que el seu ús era diferent. També es va utilitzar a l'imperi turcopersa i encara és d'ús en la seva diàspora, a les zones que van ser conquerides per l'imperi (des de l'antiga Iugoslàvia fins al sud d'Àsia).
La paraula mīrzā deriva de la paraula persa amīrzāda, que literalment vol dir "fill de l'emir" (amīrzād: amīr (emir) + el sufix persa -zād, que vol dir "naixement" o "llinatge").
Degut a l'harmonia vocàlica del turc, l'alternativa de pronunciació morza (en plural morzalar; derivada de la paraula persa) es feia servir a estats tàtars, com el kanat de Kazan, el kanat d'Astracan i d'altres, i posteriorment a l'Imperi Rus.
Aquest títol també va ser molt utilitzat pels begs (líders) d'un clan turc anomenat Barlas. El clan Barlas feia servir comunament el nom de beg per a identificar els alts membres del seu clan. La forma mirza era utilitzada per alguns dels Barlas com a títol, mentre que beg s'adjuntava com el cognom de tots els patriarques, creant així el llinatge Mirza Baig.
El títol també va ser adoptat per alguns clans rajput de l'Índia com els Jarral[1] de Jammu i Caixmir.
En el passat mirza o murza va ser utilitzat com un títol de noblesa per un cavaller musulmà (Lipka tàtar). Només el parents més propers del kan o del monarca regnant tenien el dret de ser reconeguts com a prínceps de la comunitat; el procés era bastant llarg e implicava una documentació adequada, així com els vots de la dieta (cambra dels nobles) i la signatura dels reis polonesos i els grans ducs de Lituània (gairebé sempre la mateixa persona, fins després de 1410), fins al punt que molt poques famílies islàmiques eren reconegudes com a tal, entre d'altres els Kryczynskis. Els prínceps feien servir els títols beg o bey.
El títol murza és fet servir actualment per la comunitat de nobles tàtars de Rússia i als països de l'antiga Unió Soviètica (Comunitat d'Estats Independents), i vol dir príncep o duc.
El nom avui en dia també se sol utilitzar al subcontinent indi malgrat l'àmplia diàspora que abasta el món des d'Europa fins a l'Orient Pròxim i els països de l'Àsia central (com Iran, l'Iraq, Turquia, Uzbekistan, Turkmenistan, etc.).
Al subcontinent asiàtic l'ús, quan porta un prefix al cognom és un títol d'honor, mentre que si s'annexa al nom propi indica la condició de príncep de sang reial. Alguns països encara fan servir el títol com a rang militar o de funcionari, generalment monarquies i emirats, però estan disminuint en nombre i mirza està sent afegit només als cognoms, per indicar reialesa o un llinatge honorable.
Les famílies nobles i els seus descendents del sud i centre d'Àsia incorporen mirza al seu nom o com a cognom. (Per exemple Mirza Mansur Baig, Waqas Ahmed Mirza o Asmaa Jalil Mirza)