La part d'aplicació mòbil (MAP) és un protocol SS7 que proporciona una capa d'aplicació perquè els diferents nodes de les xarxes nuclis mòbils GSM i UMTS i les xarxes bàsiques GPRS es comuniquin entre ells per tal de proporcionar serveis als usuaris. La part de l'aplicació mòbil és el protocol de la capa d'aplicació que s'utilitza per accedir al Registre d'ubicacions domèstiques, Registre d'ubicacions de visitants, Centre de commutació mòbil, Registre d'identitat d'equip, Centre d'autenticació, Centre de servei de missatges curts i Node de suport GPRS (SGSN).[1][2]
Els principals serveis que ofereix MAP són:
Les especificacions de la part de l'aplicació mòbil van ser definides originalment per l'Associació GSM, però ara estan controlades per ETSI/ 3GPP. MAP es defineix per dos estàndards diferents, depenent del tipus de xarxa mòbil:
A les xarxes cel·lulars basades en estàndards ANSI (actualment CDMA2000, en el passat AMPS, IS-136 i cdmaOne) juga el paper del MAP un protocol semblant normalment anomenat IS-41 o ANSI-41 (ANSI MAP). Des de l'any 2000 es manté per 3GPP2 com a N.S0005 i des de 2004 s'anomena 3GPP2 X.S0004.[4]
MAP és un usuari de Transaction Capabilities Application Part (TCAP) i com a tal es pot transportar mitjançant protocols SS7 "tradicionals" o per IP mitjançant Transport Independent Signaling Connection Control Part (TI-SCCP); o utilitzant SIGTRAN.
Yate és una implementació parcial de codi obert de MAP.
En xarxes de telefonia mòbil mòbil com GSM i UMTS s'utilitza l'aplicació SS7 MAP. Les connexions de veu són amb commutació de circuits (CS) i les connexions de dades són aplicacions de commutació de paquets (PS).
Algunes de les interfícies de commutació de circuits GSM/UMTS del Centre de commutació mòbil (MSC) transportades per SS7 inclouen les següents:
També hi ha diverses interfícies GSM/UMTS PS al Serving GPRS Support Node (SGSN) transportades per SS7: