Modernitat conductual

"Bruixot" o "déu cornut", esquema de Henri Breuil que reprodueix una de les pintures de la Cova de Trois Frères, d'uns 15.000 anys d'antiguitat[1]

Els termes modernitat conductual (de l'anglés behavioral modernity), conducta moderna[2] i comportament modern[3] són expressions d'un concepte emprat en ciències socials (sobretot en antropologia, arqueologia i sociologia) per a referir-se a una sèrie de característiques que distingeixen el capteniment o conducta[4] (behaviour) dels humans moderns del dels seus antecessors i del d'altres línies extintes de l'evolució humana (i que podrien fins i tot relacionar-se amb les causes que provocaren l'extinció de l'Homo neanderthalensis, amb qui Homo sapiens arribà a coexistir). Aquests trets, estretament vinculats amb l'origen del llenguatge, són el pensament simbòlic, l'elaboració de conceptes abstractes, la capacitat relacional, l'interés per la comprensió dels fenòmens naturals, la creativitat i la transmissió cultural (incloent-hi la producció artística del paleolític superior[5] i elements rituals com els cultes funeraris, siguen o no part del que es podrien considerar creences religioses).[6][7] El procés hauria ocorregut al mateix temps que la primera expansió de les migracions humanes per Europa, així com per Austràlia i Nova Guinea.[8] Hauria sorgit la primera espècie biològica autoconscient, que va poder dominar el seu destí i evolucionar culturalment.[9][10]

Teories contràries

[modifica]

Una de les principals dificultats metodològiques per a dilucidar les qüestions relatives a aquest tema, és que, a diferència d'ossos i objectes, "el capteniment no es fossilitza", tot i que puguen rastrejar-se'n els efectes en la cultura material.[11]

Hi ha bàsicament dues teories contràries sobre la modernitat conductual.[12]

  • La primera sosté que va sorgir d'improvís fa uns 50.000 anys, segurament com a resultat d'una mutació genètica major o com a resultat d'una reorganització del cervell humà que va conduir a l'emersió del llenguatge natural humà modern.[13] Els que proposen aquesta teoria es refereixen a aquests fets amb expressions com ara gran salt endavant,[14] la revolució humana, revolució del paleolític superior,[15] concepte comparable als de revolució neolítica i Revolució Industrial) o "explosió creativa".[16][17]
  • La segona teoria sosté que no va haver-hi cap revolució singular, ni cognitiva ni tecnològica; sinó que el capteniment humà actual és resultat d'una gradual acumulació de coneixements, capacitat i cultura, que va ocórrer al llarg de centenars de milers d'anys.[18] Entre altres, recolzen aquest supòsit Stephen Oppenheimer (Out of Eden o The Real Eve), John Skoyles i Dorion Sagan (Up from Dragons: The evolution of human intelligence).[19]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Henri Breuil, Quatre cents siècles d'art paiétal (Montignac, 1954, p. 166 (Mary E. Boyle, tr., as Four Hundred centuries of Cave Art, London: Zwemmer, 1952); Breuil, Les Cavernes du Volp, 1958. Font citada en The Sorcerer (cave art).
  2. ↑ Exemples d'ús de totes dues expressions en e-spacio.uned.es.
  3. ↑ Exemples d'ús en paleoantropologiahoy i comoves.unam.mx Arxivat 2018-01-14 a Wayback Machine..
  4. ↑ Vegeu-ne també ecologia del comportament, etologia humana, etc.
  5. ↑ David Lewis-Williams, 2002, Thames and Hudson -editorial- The Mind in the Cave.
  6. ↑ Vegeu teoria relacional (Kineman i altres fonts citades en Relational theory).
  7. ↑ Paul Mellars, Why did modern human populations disperse from Africa ca. 60,000 years ago?, 2006 doi=10.1073/pnas.0510792103, Proceedings of the National Academy of Sciences, volume 103, pg 9381 pmid=16772383 | numero=25 | pmc=1480416.
  8. ↑ "... la prima espansione certa dell'uomo oltre i confini dell'Eurasia e dell'Africa; furono infatti occupate l'Australia e la Nuova Guinea, allora unite a formare un unico continente." ("la primera expansió certa de l'ésser humà més enllà de les fronteres d'Euràsia i Àfrica. Foren ocupades Austràlia i Nova Guinea, aleshores unides formant un sol continent".) Jared Diamond, Armi, acciaio e malattie, 1997, pàg. 25.
  9. ↑ Autoconsciència (Laing, font citada en Self-consciousness). La concepció de la humanitat com a autoconsciència la divulgà Carl Sagan en Cosmos.
  10. ↑ Redazione, La. «Quella volta che siamo diventati umani di Telmo Pievani» (en italià), 22-07-2022. [Consulta: 15 juliol 2024].
  11. ↑ Cintia Refojo, Jane Goodall, una vida entregada a los chimpancés. Arxivat 2018-01-14 a Wayback Machine. Museu de l'Evolució Humana (Burgos) - Bloc científic.
  12. ↑ «National Geographic» (en anglés). [Consulta: 15 juliol 2024].
  13. ↑ Paul R. Ehrlich, Human Natures: Genes, Cultures, and the Human Prospect, Island Press, 2002 isbn = 978-1-55963-779-4, pàgs. 159–160.
  14. ↑ Jared Diamond, Armes, gèrmens i acer (Guns, Germs, and Steel: The Fate of Human Societies, W. W. Norton, 1999 isbn = 978-0-393-31755-8).
  15. ↑ Bar-Yosef, Ofer «The Upper Paleolithic Revolution» (en anglès). Annual Review of Anthropology, 31, 1, 10-2002, pàg. 363–393. DOI: 10.1146/annurev.anthro.31.040402.085416. ISSN: 0084-6570.
  16. ↑ No s'ha de confondre amb el Gran Salt Endavant, una fase de la Revolució xinesa.
  17. ↑ T. Douglas Price, The Creative Explosion, Oxford Scholarship Online, 2013
  18. ↑ Mcbrearty, The revolution that wasn’t: a new interpretation of the origin of modern human behavior, 2000.
  19. ↑ Human existence, pàgina de l'autor, font citada John Skoyles, 2002 (McGraw-Hill editorial, Up from Dragons).