Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 abril 1942 Canadà (Canadà) |
Mort | 19 març 2018 (75 anys) Chicago (Illinois) |
Causa de mort | càncer |
Formació | Universitat de Frankfurt Universitat de Chicago |
Activitat | |
Camp de treball | Història, marxisme, filosofia i economia |
Ocupació | historiador, politòleg, filòsof, sociòleg, catedràtic, economista |
Ocupador | Universitat de Chicago |
Moviment | Postmarxisme |
Premis
|
Moishe Postone, nascut el 1942 al Canadà, és professor en el departament d'història i d'estudis jueus de la Universitat de Chicago. Des dels anys 1980 proposa una teoria crítica adaptada al món actual basada sobre una relectura de Marx en ruptura amb el marxisme tradicional. Igual que Robert Kurz, és un teòric de la crítica del valor.[1]
Moishe Postone va viure a Frankfurt del Main de 1976 a 1982. Col·laborà en l'Institut de Recerca Social i el 1983 es va doctorar a la Universitat Johann Wolfgang Goethe.[2] Filòsof i historiador del pensament alemany, és especialista de l'antisemitisme modern i de la història de les idees a Europa. Les seves recerques també inclouen la teoria social, en particular la crítica de la modernitat, l'Alemanya del segle XX i les transformacions globals contemporànies.[3]
Moishe Postone és considerat com un dels màxims exponents del corrent teòric anomenat crítica del valor igual que Robert Kurz (1943-2012) a Alemanya o de Jean-Marie Vincent (1934-2004) a França.
El seu llibre Temps, treball i dominació social (Necessity, Labor and Time: A Reinterpretation of the Marxian Critique of Capitalism), publicat en anglès el 1993 és la síntesi de diversos anys d'estudi i va ser saludat per la seva importància teòrica i la seva innovació.[4]
Partint d'una relectura de Marx segons la qual el capitalisme és una forma de dominació impersonal, Moishe Postone trenca amb la idea de «subjecte» pròpia del marxisme tradicional. Rebutja l'oposició entre els capitalistes, suposats subjectes dominants, i els treballadors, suposats subjectes emancipadores, i proposa el capital com el veritable subjecte, el «subjecte autòmat» del qual la humanitat ha d'alliberar-se. Tasca difícil ja que, individual o col·lectiva, afirmativa o crítica, tota subjectivitat està impregnada per les estructures socials del capitalisme. Una oposició conscient és possible, però ha de ser prou reflexiva com per trencar amb el pensament sotmès al fetitxe-capital i evitar així caure en una o una altra de les falses crítiques del capitalisme, de les quals l'antisemitisme modern és una de les seves manifestacions més visibles.
Mentre que el capitalisme neoliberal multiplica els seus estralls (crisi econòmica, ecològica, alimentària, etc.) i la vida, sotmesa al treball abstracte, apareix sempre més fragmentada, privada de sentit, la crítica radical del món ha desaparegut. Enfront del marxisme - i amb ell totes les restes de l'esquerra - que redueix el pensament de Marx a una teoria apologètica del capitalisme intervencionista d'Estat, Moishe Postone lliura els conceptes de Marx dels llastos marxistes i reelabora una teoria crítica que s'enfronta a l'essència mateixa del capitalisme: la forma de treball específica en aquesta formació social. El treball sota el capitalisme no és una activitat exterior al capitalisme que caldria alliberar; és el fonament del capitalisme, per la qual cosa deu ser abolit.
André Gorz va dir en una de les seves últimes entrevistes : « El que més m'interessa des de fa uns anys és la nova interpretació de la teoria crítica de Marx publicada per Moishe Postone. Tant de bo sigui traduïda en francès al mateix temps que els tres llibres de Robert Kurz.»