Moixí
Suillus bellinii  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
_Kuntze_183888_crop.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
 | |||||||||
| Risc mínim | |||||||||
| UICN | 122090798 | ||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Boletales | ||||||||
| Família | Suillaceae | ||||||||
| Gènere | Suillus | ||||||||
| Espècie | Suillus bellinii Kuntze, 1898 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Boletus bellinii | ||||||||
| Sinònims | Boletus bellinii
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El moixí[1][2] (Suillus bellinii), també anomenat moixí blanc i molleric clar, és un molleric de terra baixa.[2][3]
Morfologia
[modifica]Barret de fins a 15 cm, inicialment hemisfèric, més tard convex i fins i tot estés; blanquinós de jove, cremós més tard i en madurar d'ocraci a brunenc, manté sempre el marge blanquinós; superfície llisa, brillant, molt mucosa en temps humit.
Tubs de groc palla a groc olivaci; porus fins, arrodonits, de groc pàl·lid a groc olivaci, es taquen e color vermellós amb l'edat; de joves exsuden gotetes lletoses o rogenques.
Cama de molt curta a curta, no acostuma a superar el diàmetre del barret; cilíndrica, sense anell; de blanquinosa a cremosa, amb granulacions de brunes a bru vermelloses
Carn ferma durant temps però perd la consistència quan és adult; cremosa, groga sobre els tubs i vinosa sota la cutícula; olor afruitada; tast dolcenc.[4][2]
Hàbitat
[modifica]Des de l'estiu a finals de tardor; de terrenys costaners o de plana, no es troba en zones montanes; exclusivament en pinedes (pi pinyoner, pinastre i pi blanc).[3][2]
Comestibilitat
[modifica]Comestible, dels més apreciats del grup [2]
Comentaris
[modifica]Existeix una forma de barret completament groc, groc daurat pàl·lid, el moixí groc (Suillus bellinii f. luteus Pérez-de-Greg).[5] Creix en pinedes de pi blanc. S'ha observat en territori catalanídic meridional i territori mallorquí. Creix a la tardor, en sòls rics en carbonat de calci i és termòfil.
Referències
[modifica]- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I, p:137. El Papiol: efadós, 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya. Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.», 2013.
- ↑ «Moixí (Suillus bellinii) · micopedia.cat». [Consulta: 8 agost 2023].
- ↑ Pérez-De-Gregorio, M. Àngel «Aportació al coneixement dels macromicets de l'illa de Mallorca II». Revista Catalana de Micologia, 18, 2007, pàg. 9–18.