Molleric calçat

Aquest article tracta sobre l'espècie Suillus luteus, la representativa dels bolets coneguts com a Mollerics calçats. Per a d'altres espècies que reben aquests nom comú vegeu Molleric calçat (desambiguació).
Infotaula d'ésser viuMolleric calçat
Suillus luteus Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Bolet
Estat de conservació
Risc mínim
UICN122090818 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegneFungi
ClasseAgaricomycetes
OrdreBoletales
FamíliaSuillaceae
GènereSuillus
EspècieSuillus luteus Modifica el valor a Wikidata
Roussel, 1796
Nomenclatura
BasiònimBoletus luteus Modifica el valor a Wikidata
Sinònims
Boletus luteus
Boletus luteus var. sericeus
Boletus luteus var. subconicus
Boletus luteus var. virgatus Modifica el valor a Wikidata

El molleric calçat[1] (Suillus luteus), pinetell de calceta[2] o moixí de calceta,[3] és un molleric amb un anell ample, membranós, de violeta pàl·lid a brunenc i que ben aviat és caduc pel que pot passar desapercebut.

Taxonomia

[modifica]

Va ser descrit per Carl Linnaeus com a Boletus luteus, Sp. pl. 2: 1177 (1753)[4] i sancionat per Elias Magnus Fries, Syst. mycol. 1: 386 (1821).[5] Roussel (Henri François Anne de Roussel) a Flore du Calvados et terrains adjacents, composée suivant la méthode de Jussieu, transferí l'espècie al gènere Suillus.[6]

Suillus luteus del llatí suillus -mena de bolet de baixa qualitat-, derivat del llatí sus que vol dir porc; i del llatí luteus -groc fosc-.

Iconografia

[modifica]

Assyov, Boris. Boletales.com.(2024)[7]

Jose Antonio Muñoz, Boletus s.l. (2005): 19a-20c[8]

Secció longitudinal d'un molleric calçat (Suillus luteus) mostrant la calça que recobreix la cama.
Detall de l'anell

Descripció

[modifica]

[9][10][11][8]Barret de fins a 12 (15) cm de diàmetre, de convex a estés, lleument umbonat; marge involut, excedent; superfície llisa, humida, de bru vermellosa a bru ataronjada,

Tubs de groc pàl·lid a groc olivaci; porus fins, rodons, concolors amb els tubs, es taquen de vermellós en madurar; no blavegen al frec o pressió.

Cama llarga, de cilíndrica a clavada; de groguenca a blanquinosa; anell engruixit, membranós, ample, de revers violaci, cobert de nombrosos punts glandulars; peu amb miceli basal blanc.

Carn de blanquinosa a groguenca,; olor fruitada, tast dolcenc.[3]

Hàbitat

[modifica]

[9][8][7]Des de l'estiu a finals de tardor, des de l'estatge subalpí al montà, menys frequent a la terra baixa i litoral; en pinedes de pi roig i pi negre, més rar vora Pinus pinaster, Pinus halepensis i Pinus radiata; en tota mena de sòls.

Distribució

[modifica]

[12]Molt comú a tot Europa.

Espècies semblants

[modifica]

Altres mollerics calçats similars:

  • Molleric calçat de làrix (Suillus grevillei) que també disposa d'una amplia zona anular, té el barret més ataronjat i només creix vora làrix (Larix decidua).

Si l'anell no és visible, es pot confondre amb el molleric de peu rosa (Suillus collinitus) que té color del barret similar però el miceli rosa adherit al peu.

Comestibilitat

[modifica]

És un bolet comestible prou bo si es pela la cutícula bruna del barret. Quan es cou a la paella treu força aigua. Així, doncs, convé posar-l'hi gairebé sense oli i llençar l'aigua que ix al començament, per afegir-hi oli després i acabar de fregir-lo bé.[13]

Referències

[modifica]
  1. Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica'ls de la mà d'Enric Gràcia. I. El Papiol: Editorial Efadós, 2021. ISBN 978-84-18243-12-7. 
  2. Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2. 
  3. 3,0 3,1 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986. 
  4. Linnaeus, Carl Species plantarum :exhibentes plantas rite cognitas, ad genera relatas, cum differentiis specificis, nominibus trivialibus, synonymis selectis, locis natalibus, secundum systema sexuale digestas..., 2, 1753, pàg. 1177.
  5. Fries, Elias Magnus «Boletus luteus». Systema mycologicum : sistens fungorum ordines, genera et species, huc usque cognitas, quas ad normam methodi naturalis determinavit, 1, 1821, pàg. 386.
  6. Roussel, H.F.A. «Suillus luteus; Cépe jaune». Flore du Calvados et terrains adjacents, composée suivant la méthode de Jussieu, 1796, pàg. 1-268, 34.
  7. 7,0 7,1 Assyov, Boris. «Suillus luteus». Boletales.com. Boris Assyov, 2024.
  8. 8,0 8,1 8,2 Muñoz, José Antonio. Boletus s.l: excl. Xerocomus: Strobilomycetaceae, Gyroporaceae, Gyrodontaceae, Suillaceae, Boletaceae. Alassio [Italy]: Candusso, 2005. ISBN 978-88-901057-6-0. 
  9. 9,0 9,1 Kibby, Geoffrey. British Boletes with keys to species (en anglès). 6 ed. G. Kibby, 2013, p. 72. 
  10. Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3. 
  11. Knudsen, Henning; Vesterholt, Jan. Funga Nordica: agaricoid, boletoid and cyphelloid genera. Copenhagen: Nordsvamp, 2008. ISBN 978-87-983961-3-0. 
  12. Llistosella, Jaume. «Mòdul Fongs. Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya». Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona..
  13. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 202-203.