Schinziophyton rautanenii ![]() | |
---|---|
![]() | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Risc mínim | |
UICN | 62004062 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Malpighiales |
Família | Euphorbiaceae |
Gènere | Schinziophyton |
Espècie | Schinziophyton rautanenii ![]() Radcl.-Sm., 1990 |
Nomenclatura | |
Basiònim | Ricinodendron rautanenii ![]() |
Mongongo (Schinziophyton rautanenii), abans anomenat Ricinodendron rautanenii, és un arbre tropical, únic membre del gènere Schinziophyton. Arriba a fer de 15 a 20 m d'alt i es fa al sud d'Àfrica. La seva fusta és groga i té caracterísitques similars a la fusta de balsa, poc pesant i dura.
Té forma d'ou, madura entre març i maig, i conté una fina capa de polpa comestible al voltant de la closca.
Es troba a diversos llocs del sud d'Àfrica del nord de Namíbia al nord de Botswana, sud-oest Zàmbia i oest de Zimbàbue. També de l'est de Malawi, i est de Moçambic.
En algunes zones africanes es considera un aliment bàsic especialment entre l'ètnia San (boiximans) del nord de Botswana i Namíbia que per l'arqueologia s'ha vist que els consumeixen des de fa 7.000 anys. S'emmagatzemen bé i es conserven molt de temps. Alternativament les nous es recuperen dels fems dels elefants.[1]
Tradicionalment s'ha usat aquest oli per a la cura de la pell.
Per 100 grams de nous de mongongo amb closa: