Monique Canto-Sperber
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr) Monique Marie Canto  14 maig 1954 (70 anys)Algèria francesa (França) | ||
| Directora École Normale Supérieure | |||
| 2005 – 2012 ← Gabriel Ruget – Marc Mézard → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | École des hautes études en sciences sociales - filosofia (–1982) Liceu Condorcet École normale supérieure de jeunes filles École Normale Supérieure | ||
| Director de tesi | Jacques Brunschwig | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia antiga, ètica, filosofia política, traducció al francès i traducció del grec | ||
| Ocupació | filòsofa, traductora, professora d'universitat, fundadora | ||
| Ocupador | Universitat de Rouen École des hautes études en sciences sociales École Polytechnique Universitat de Picardia Centre Nacional de Recerca Científica | ||
| Membre de | |||
| Obra | |||
| Estudiant doctoral | Cécile Renouard | ||
| Premis | |||
| |||
Monique Canto-Sperber (Alger, 14 de maig de 1954) és una filòsofa francesa.[1][2]
Formació i dedicació professional
[modifica]Va fer els estudis secundaris al Lycée Racine i al Lycée Condorcet de París. Estudià després a l'École Normale Supérieure boulevard Jourdan, on va obtenir primer la llicenciatura, un màster i després un doctorat en filosofia a París I.[1]
Des de 1980, ha treballat com a docent en diferents universitats, entre les quals les de Rouen i Amiens, la de Caen, on dirigí un equip de recerca, i a l'École Normale Supérieure, prestigiós centre d'estudis de filosofia a París. En fou nomenada directora al 2005, renovà el càrrec el 2010 i s'hi mantingué fins a febrer de 2012. Es va fer càrrec aleshores de la presidència de la fundació Paris Sciences et Lettres fins al setembre de 2014.[1][3][2][4][5]
Ha estat membre del Comité Consutiu nacional d'ètica francès i vicepresidenta d'aquest organisme des de 2005 a 2007. Va formar part de la junta directiva de la Biblioteca Nacionale de France. Des de 2006 produeix l'espai radiofònic «Questions d’éthique» a France Culture. Des de 2007 és membre associada de la promoció de Lletres i Ciències Morals i Polítiques de l'Académie Royale de Belgique.[6][4][2]
Interessos filosòfics
[modifica]Ha treballat bàsicament en qüestions de bioètica, en el pensament de Plató, de qui ha traduït diàlegs com el Gòrgies, l'Ió, el Menó i l'Eutidem, i sobre la relació entre liberalisme i socialisme.
Al seu Assaig sobre la vida humana, Canto-Sperber ha identificat la seva concepció de la filosofia amb la metàfora de l'ajudant del llaurador de John Locke, que neteja el terreny i treu les males herbes que obstrueixen el camí del coneixement. La seva obra rep també influència de Bernard Williams i de Raymond Aron.
Ètica grega
[modifica]En el seu llibre Éthiques grecques, Monique Canto-Sperber va mostrar que la concepció contemporània de la moral grega és una construcció que no correspon a la realitat. L'ètica grega no consisteix a parer seu en una variant de l'eudaimonisme d'Aristòtil, sinó que resulta extremadament diversa.
Bioètica
[modifica]Al seu Assaig sobre la vida humana Canto-Sperber ha defensat que la relativitat de l'agent (la manca d'un interés universal), no fa necessàriament subjetiva la raó o la justificació racional. Una raó pot ser relativa a l'agent i alhora objectiva si pot ser compresa i reconeguda a partir d'un punt de vista exterior a ell. Des d'aquesta perspectiva, no hi ha justificació de l'existència que es pugui valorar de forma impersonal, de manera que s'oposa tant al càlcul utilitarista com a les tesis del diàleg de Habermas. En aquest sentit, Canto-Sperber és especialment contrària a les investigacions amb embrions.
Liberalisme
[modifica]Monique Canto-Sperber ha treballat sobre la relació entre liberalisme i socialisme democràtic, defensant que el liberalisme només és possible amb un esquema previ d'igual accés a les llibertats, garantit per l'estat. Aquesta insistència en la igualtat com a condició de la llibertat rep una gran influència de Raymond Aron.
Publicacions
[modifica]- Les paradoxes de la connaissance. Essais sur le Ménon de Platon, 1991
- La philosophie morale britannique, 1994
- Direcció del Dictionnaire d’éthique et de philosophie morale, 1996. Hi ha ed. espanyola a Fondo de Cultura Económica, Mèxic.
- Direcció de Philosophie grecque, amb J. Barnes, L. Brisson, J. Brunschwig i G. Vlastos, 1997.
- Éthiques grecques, 2001
- L’Inquiétude morale et la Vie humaine, 2001. Hi ha traduució parcial al català amb el títol Assaig sobre la vida humana (Proteus,2010)
- Le Socialisme libéral. Une anthologie (Europe - États-Unis), 2003
- Les Règles de la liberté, 2003)
- Le Bien, la Guerre et la Terreur. Pour une morale internationale,2005
- Faut-il sauver le libéralisme ?, (amb Nicolas Tenzer), 2006
- La Libéralisme et la gauche, 2008
- Que peut l'éthique? Faire face à l'homme qui vient (2008)
Distincions
[modifica]Entre altres distincions és Oficial de la Legió d'honor francesa.
Vida personal
[modifica]Va estar casada amb l'antropòleg cognitiu Dan Sperber, de qui prengué el nom.
Enllaços externs
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Monique Canto-Sperber» (en francès). Presses Universitaires de France (Puf), 28-09-2011. Arxivat de l'original el 2011-09-28. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Monique Canto-Sperber». Académie Royale de Belgique. [Consulta: març 2024].
- ↑ «Décret du 23 novembre 2010 portant nomination de la directrice de l'Ecole normale supérieure (enseignements supérieurs) - Mme Canto-Sperber (Monique)» (en francès). Légifrance. Journal officiel n° 0273, 25-11-2010. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «La biographie de Monique CANTO-SPERBER, Ancienne présidente de PSL» (en francès). Educpros. [Consulta: 25 març 2024].
- ↑ Floc'h, Benoît «Monique Canto-Sperber quitte Normale sup pour la fondation "Paris Sciences et Lettres"» (en francès). Le Monde, 22-02-2012.
- ↑ Canto-Sperber, Monique. «Questions d'éthique | 13-14 : podcast et émission en replay» (en francès). Raddio France, 20-08-2013. [Consulta: 25 març 2024].