Els monoblasts són les cèl·lules progenitores compromeses precursores dels monòcits, que al seu torn es diferenciaran en macròfags o de cèl·lules dendrítiques.[1] Són la primera etapa de desenvolupament en la monocitopoesi (el procés d'hematopoesi que condueix a la producció de monòcits).[2] El seu destí de cèl·lules mieloides és induït per la concentració de citocines de les quals estan envoltades durant el desenvolupament. Aquestes citocines indueixen l'activació de factors de transcripció que empenyen a completar el destí dels monoblasts. Els monoblasts es troben normalment a la medul·la òssia i no apareixen a la sang perifèrica normal.[3] Maduren en monòcits que, al seu torn, es converteixen en macròfags.[4] Aleshores es veuen com a macròfags a la sang perifèrica normal i a molts teixits diferents del cos. Els macròfags poden produir una varietat de molècules efectores que inicien respostes inflamatòries locals i sistèmiques, i estan equipades per lluitar contra els invasors estrangers mitjançant receptors de reconeixement de patrons per detectar l'antigen com a part de la resposta immunitària innata.[1]