El Monogatari (物語) és un gènere literari traducional de la literatura japonesa, que consisteix en una prosa narrativa de contes comparable a la poesia èpica. És un gènere pròxim a diversos aspectes de la tradició oral, i pràcticament sempre relata un fet fictici, encara que torni a explicar un esdeveniment històric. Diverses de les grans obres de la ficció japonesa, com per exemple el Genji monogatari i el Heike monogatari utilitzen aquest gènere del monogatari.
Aquest gènere va predominar entre els segles Segle IX i XV, arribant al punt culminant entre els segles x i xi. D'acord amb en Fūyō Wakashū (1271), exisitien 198 monogatari durant el segle xiii. D'aquests, als voltants de quaranta encara existeixen.
Aquest gènere està subdividit en múltiples categories, depenent del seu contingut:
Històries que relaten esdeveniments fantàstics.
Històries obtingudes de les poesies.
Històries romàntiques de l'aristocràcia.
Contes històrics
Històries de guerra
Històries anecdòtiques
Imitacions pseudo-clàssiques d'històries anteriors.