Tipus | municipi d'Itàlia | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
País | Itàlia | ||||
Regió | Laci | ||||
Província | província de Latina | ||||
Capital | Monte San Biagio | ||||
Població humana | |||||
Població | 6.044 (2023) (92,84 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 65,1 km² | ||||
Altitud | 133 m | ||||
Limita amb | |||||
Patrocini | Blai de Sebaste | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 04020 | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 0771 | ||||
Identificador ISTAT | 059015 | ||||
Codi del cadastre d'Itàlia | F616 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | comunedimontesanbiagio.it |
Monte San Biagio és un comune (municipi) de la província de Latina, a la regió italiana del Laci. Es troba al vessant d'un turó, als Monts Ausons. Fins al 1862 era conegut com a Monticelli.
Monte San Biagio limita amb els municipis d'Ausonia, Coreno Ausonio, Esperia, Formia i Minturno.
A 1 de gener de 2019 tenia 2.915 habitants.[1]
La presència romana al territori de Monte San Biagio està testimoniada per la presència d'un mausoleu atribuït a l'emperador Galba, natural de la zona, però que probablement pertanyia a Sext Juli Frontí, que tenia una gran vil·la als voltants. Els romans van derrotar els samnites al Passo della Portella: en el lloc es va construir una porta fortificada, que després va ser utilitzada com a duana fronterera del Regne de Nàpols. Molt a prop hi ha una talaia del període del Papa Sixt V.
Els orígens de la ciutat moderna es remunten a l'edat mitjana, quan es va construir un castell (sobre les ruïnes romanes), primer com a fortalesa del Ducat de Gaeta, i després del Ducat de Fondi. El primer document que menciona els Castrum Monticelli data del 1099, dels arxius de Monte Cassino. En els segles següents fou un feu de Fondi i una possessió de la família dell'Aquila a partir del 1145. Després fou governada per les famílies Colonna, Carafa, Mansfeld i Di Sangro, com a part del Regne de Nàpols.
A l'hivern de 1788 la ciutat va ser saquejada per l'exèrcit francès durant les guerres napoleòniques, mentre que, després de la restauració borbònica i la posterior unificació italiana, el barri va ser la base del brigantaggio. El 1862 es va canviar el nom a Monte San Vito i, poc després, a l'actual Monte San Biagio.