Tipus | municipi de Catalunya ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Àmbit funcional territorial | Camp de Tarragona | ||||
Comarca | Alt Camp ![]() | ||||
Capital | Montferri ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 473 (2024) ![]() | ||||
Llars | 32 (1553) ![]() | ||||
Gentilici | Montferrienc, montferrienca ![]() | ||||
Idioma oficial | català ![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 19,1 km² ![]() | ||||
Banyat per | riu Gaià ![]() | ||||
Altitud | 229 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43812 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 43089 ![]() | ||||
Codi IDESCAT | 430897 ![]() | ||||
Lloc web | montferri.cat ![]() |
Montferri (anomenat Puigtinyós fins al 1917)[1] és un municipi de la comarca de l'Alt Camp. Dins del seu terme hi ha el poblet de Vilardida i l'edifici del molí de Puigtinyós, que donava nom antigament al poble.
El seu punt més alt és la Tossa Grossa de Montferri, de 387 m d'altitud.
Va formar part de la vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716. Després va passar a formar part del corregiment de Vilafranca del Penedès des del 1716 fins al 1833.[2]
El 1970 la seva renda anual mitjana per capita era de 37.571 pessetes (225,81 euros).[2]
El 1983 el terme municipal de Montferri comptava amb unes 26 explotacions agràries d'entre 0 i 5 hectàrees, unes 39 d'entre 5 i 50 hectàrees i 1 explotació d'entre 50 i 200 hectàrees.[2]
Entitat de població | Habitants (2023) |
Montferri | 433 |
Vilardida | 2 |
Font: Idescat |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) ![]() |
El 1920 és el primer any del cens, format per la unió de Puigtinyós i Vilardida. Les dades anteriors són la suma dels dos antics municipis.
Allotja al seu terme municipal el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, construcció modernista de l'arquitecte Josep Maria Jujol.[3]