Moricandia arvensis
 | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Brassicales |
| Família | Brassicaceae |
| Tribu | Brassiceae |
| Gènere | Moricandia |
| Espècie | Moricandia arvensis  DC., 1821[1] |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Brassica arvensis |
| Sinònims |
|
.svg){kind=icon}
El coletxó, colèjol o moricàndia (Moricandia arvensis) és una espècie mediterrània pertanyent a la família de les brassicàcies.
Etimologia
[modifica]- Moricanda: nom en honor del botànic suís Moïse Étienne Moricand (Moric.) (1780-1854).[3]
- arvensis: mot que prové del llatí arvum = conreu, camp cultivat.[4]
Noms vernacles
[modifica]alcolejo (PV), colejo (PV), colejó (PV), coléjol (PV), colèjol (PV), coletjo (PV), collejo (PV), colletxó (PV, C), colletxó comú (C), coletxó (PV, C), coleta (PV), coletxó comú (C) i moricàndia (B).[5]
Descripció
[modifica]Camèfit molt ramificat des de la base, s'alça fins a 65 cm. Les tiges són erectes, ramoses i llenyoses a la base. Les fulles, de color glauc, basals no formen una clara roseta, són obovades, d'àpex obtús, amb la base més o menys cordiforme; les caulinars van de crenades a senceres, amplexicaules, amb àpex d'agut a obtús. Les flors estan agrupades en un raïm de 10-20 flors, amb l'eix no flexuós. El calze amb 4 sèpals mitjans, linears, oblongs i obtusos. Els laterals són oblong-lanceolats, gibosos a la base. La corol·la presenta 4 pètals de 21-29 mm, de color lila, més rarament blancs. El fruit en síliqua linear, de 30-60 x 2-3 mm, rectes, erectes, lateralment comprimides, quedant més o menys en perpendicular respecte de la tija. Les llavors són de quasi 1,2 x 0,8 mm, biseriades, el·lipsoïdals, aplanades, àpteres i de color marró. Floreix de març a juliol.[4][6][7] 2n = 28.[8]
Distribució i hàbitat
[modifica]Creix en zones ruderals acusadament nitròfiles, com ara cultius, cunetes i llocs alterats. Sobre substrats bàsics, guixenc o calcaris, des del nivell del mar als 700 m d'altitud.
Apareix en el sud d'Europa i el nord-oest d'Àfrica. A la Península Ibèrica, al centre, sud i est. Present a tots els Països Catalans, a Catalunya, abunda a les terres des del nord de l'Ebre fins al terres d'Alacant.[9]
Usos
[modifica]És un bioindicador de sòls pobres, secs i nitrificats.[10] També és una planta mel·lífera.[11] Rarament consumida en amanida,[12] però sí com a aliment per al ramat.[13]
La moricàndia atrau a un gran nombre de pugons durant tot l'any sense que li supose un mal massa gran a la planta, és el que s'anomena planta búnquer, aquest tipus de planta és interessant per a tindre presses alternatives als camps i horts per als depredadors i parasitoides. D'aquesta manera, quan arriben les espècies de pugó que poden convertir-se en plaga per als cultius, els seus enemics naturals ja es trobaran en la zona i dificultaran que la població esdevinga en plaga.[14]
Galeria
[modifica]-
Individu en camp -
Hàbit -
Fulles -
Flors -
Fruits
Referències
[modifica]- ↑ https://www.gbif.org/species/5376035
- ↑ https://inpn.mnhn.fr/espece/cd_nom/108805/tab/taxo
- ↑ «Moricandia arvensis» (en castellà). EcuRed. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ 4,0 4,1 «Moricandia arvensis» (en castellà). [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana | Moricandia arvensis». Termcat. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Moricandia arvensis (L.) DC.». Herbari Virtual de la Universitat de les Illes Balears. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Moricandia arvensis (L.) DC. subsp. arvensis». Flora Catalana. Arxivat de l'original el 2020-02-19. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Moricandia arvensis (L.) DC.» (en castellà). Herbario de la Universidad de Almería. Arxivat de l'original el 2023-03-31. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Collejón (Moricandia arvensis)». Institució Catalana d'Història Natural. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Pla especial urbanístic d'ordenació de la finca del Celler dels Vilars». Pla especial urbanístic d'ordenació de la finca del Celler dels Vilars, 10-2011, pàg. 8. Arxivat de l'original el 2016-04-09 [Consulta: 20 febrer 2019].
- ↑ Mateu, Isabel. «Flora valenciana d'interès apícola», 04-04-2002. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ http://floraebre.blogspot.com/search/label/Moricandia%20arvensis.%20%28L.%29%20DC.
- ↑ quemaoviejo:. «Moricandia arvensis (Collejón)» (en castellà). Arxivat de l'original el 2020-10-20. [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ Alins, Georgina; Lordan, Jaume; Rodríguez, Neus. Guia de plantes per afavorir els enemics naturals de les plagues. IRTA, 2019, p. 60. ISBN 978-84-09-15144-8.
