Biografia | |
---|---|
Naixement | 29 juny 1807 Frankfurt del Main (Alemanya) |
Mort | 30 gener 1894 (86 anys) Zúric (Suïssa) |
Formació | Universitat de Göttingen |
Tesi acadèmica | Observationum in fractiones continuas specimen (1829) |
Director de tesi | Bernhard Friedrich Thibaut Carl Friedrich Gauß |
Es coneix per | Arbre de Stern-Brocot Nombres primers de Stern |
Activitat | |
Camp de treball | Matemàtiques, àlgebra, nombre, teoria de nombres, equació, física i astronomia |
Lloc de treball | Göttingen |
Ocupació | Matemàtiques |
Organització | Universitat de Göttingen |
Membre de | |
Alumnes | Bernhard Riemann Ferdinand Eisenstein |
Família | |
Cònjuge | Bertha Simon |
Fills | Alfred Stern (historiador) |
Moritz Abraham Stern (1807-1894) fou un matemàtic alemany conegut per haver estat el primer jueu no batejat (no convers) que aconseguí un lloc de professor titular en una universitat alemanya.
Stern va néixer en una família jueva molt religiosa i prou rica per donar-li la seva primera educació a casa. Primer pels seus pares, que eren estudiosos, i després amb professors privats entre els quals hi va haver Michael Creizenach, un conegut educador i teòleg hebreu de Frankfurt.
El 1826, quan es va matricular a la universitat de Heidelberg, el seu tema principal van ser les matemàtiques. Però només hi va romandre un any, perquè l'any següent es va traslladar a la universitat de Göttingen, on va tenir com a professors Carl Friedrich Gauß, Tobias Mayer (fill) i Bernhard Friedrich Thibaut.[1]
Es va doctorar en aquesta universitat sota la direcció de Gauss,[2] qui, anys després, confessaria que estava més nerviós ell que el seu alumne, ja que havia estat la primera tesi doctoral que dirigia. El 1830 va ser nomenat privatdozent (una mena de professor adjunt) en aquesta universitat, però sense paga, i així va romandre durant vuit anys, obtenint els seus magres ingressos de traduccions de llibres de matemàtiques.[3] Només el 1838 se li va concedir un salari, molt inferior al de qualsevol altre professor.
Fins a la seva jubilació el 1884, va ser sempre professor a la universitat de Göttingen, però no va rebre el seu nomenament com a professor titular fins al 1859, trenta anys després de doctorar-se. En jubilar-se se'n va anar a viure amb el seu fill Alfred a Berna, on aquest era professor d'història a la seva universitat. Poc després es van traslladar a Zuric, on va morir.
La seva carrera acadèmica, reflecteix els innombrables obstacles als quals havia de fer front un jueu abans de la constitució de 1872, que va eliminar les discriminacions racials i religioses.[4]
Incidentalment, també cal destacar que el seu germà, Emanuel, va ser l'avi de Alice Frank (nascuda Stern) que va ser l'àvia d'Anne Frank, autora del conegut diari, mentre ella i la seva família s'amagaven dels nazis a Amsterdam durant la segona Guerra Mundial.[5]