Morts per dot

Les morts per dot són les morts de dones casades que són assassinades o conduïdes al suïcidi per l'assetjament continuat i la tortura per part dels seus marits i sogres en la disputa del seu dot, fent que la seva pròpia casa sigui el lloc més perillós per elles. Les morts per dot es troben predominantment a la l'Índia,[1] Pakistan,[2] Bangladesh,[3] i Iran.[4][5]

L'Índia, l'any 2010, publicava un informe on enregistrava el nombre més elevat de morts per dot amb un total de 8.391 morts. Aquestes dades signifiquen que hi ha 1,4 morts per cada 100.000 dones. Dels homicidis femenins enregistrats anualment a l'Índia, les morts per dot representen un 40 o 50% d'elles, tendència que s'ha mantingut estable des dels anys 1999 fins al 2016.[6] Ajustat per a la població, Pakistan, amb 2.000 morts anuals reportades, té la taxa de mortalitat més elevada esdevenint 2.45 morts per dot per cada 100.000 dones.[7][8]

La mort per dot és considerada una de les diverses categories de violència contra dones, juntament amb la violació, "eve teasing", mutilació femenina de genitals i llançar àcid.

Índia

[modifica]

La majoria de morts de dot ocorren quan la dona jove, incapaç d'aguantar l'assetjament i la tortura, comet suïcidi. La majoria d'aquests suïcidis són per enverinament, per crema o en penjar-se d'una corda. Quan la dona és assassinada cremada és conegut com "la núvia que crema". Sovint és un acte comès pel seu marit o sogre; i habitualment és cobert com a suïcidi o accident. La mort per cremar a les dones Índies s'ha atribuir a conflictes amb el dot.[9] En la mort per dot, la família del nuvi és el perpetrador del assassinat o suïcidi.[10]

D'acord amb el "National Crime Record Bureau", Índia té el número més alt de mort per dot. L'any 2012, 8.233 morts de dot van ser reportades a l'Índia.[1] Això significa que una núvia era cremada cada 90 minuts.[11][12]

Les morts de dot dins l'Índia no estan limitades a qualsevol religió específica, però són més comunes en les comunitats Hindu i Sikhs, en la zona nord de l'Índia concretament pels voltants de Panjab, Haryana, Delhi, Rajasthan i Uttar Pradesh.[13]

Tot i que a l'Índia les lleis en contra les morts per dot han estat presents durant dècades són ineficaces.[14] La pràctica de les morts de dot i els assassinats continua tenir lloc d'una manera descontrolada en moltes parts de l'Índia.[15]

Pakistan

[modifica]

Al Pakistan, es part de la seva cultura entregar dot, anomenat Jahez. Més del 95% de matrimonis en cada regió de Pakistan impliquen la transferència del dot. El dot s'entrega de la família de la núvia cap a la família del nuvi.[16]

Les morts per dot han estat augmentant significativament a Pakistan durant dècades.[17][18][19] La violència i la mort relacionada amb el dot s'ha anat expandint des que Pakistan va esdevenir una nació independent.[20][21][22]

Hi ha controvèrsia en els índexs oficials de mort per dot dins Pakistan. Algunes publicacions oficials suggereixen que les autoritats Pakistaneses no enregistren les morts per dot en la seva totalitat, i els índexs de mort podrien ser significativament més elevats.[23][24][25]

Bangladesh

[modifica]

A Bangladesh, el dot és anomenat joutuk i la mort per dot també representa una causa significativa de morts.[26][27] Els mètodes de mort inclouen suïcidis, crema i altres formes de violència domèstica.[3]

Iran

[modifica]

El dot és un costum antiga Pèrsica, i localment s'anomena jahâz..[28][29] La violència i les morts per dot a Iran s'informen als diaris Iranians, algunes d'aquestes notícies apareixen als mitjans de comunicació anglesos.[30]

Esforços internacionals i erradicació

[modifica]

Diversos informes dels incidents de morts per dot han atret l'interès públic i han desencadenat un moviment activista global que busca erradicar aquesta pràctica. D'aquesta comunitat activista, les Nacions Unides (ONU) ha tingut un paper fonamental combatent la violència contra les dones, incloent en la seva lluita les morts per dot.

Nacions Unides

[modifica]

Les Nacions Unides han defensat els drets de les dones des de la seva creació l'any 1945.

El Fons de les Nacions Unides per la Infància (UNICEF), tot i que està enfocat a millorar l'educació dels nens, ha pres una part molt activa contra "La mort per dot". El 9 de març de 2009 (el dia de les dones Internacionals), en una roda de premsa a Washington DC, la directora executiva d'UNICEF, Ann M. Veneman, va condemnar públicament la "mort per dot" i el sistema legislatiu que permet que els culpables quedin impunes.[31] L'any 2009, UNICEF va llançar el seu primer pla d'acció sobre igualtat de gènere, el qual va ser seguit per un segon pla d'acció l'any 2010. L'objectiu d'aquests plans ha estat que dins els programes i funcions de UNICEF, la lluita per la igualtat de gènere sigui prioritària.[32]

Organitzacions privades

[modifica]

Amnistia Internacional, en un esforç per educar el públic, va exposar les morts per dot com la causa principal de violència contra les dones.[33] També, durant les seves avaluacions de drets humanes anuals, ha critica Índia pels elevat nombre de casos de morts per dot així com la impunitat dels autors que comenten aquest delicte.[34]

Human Rights Watch l'any 2011 també va criticar el govern d'Índia per la seva incapacitat per fer qualsevol progrés per eliminar les morts per dot i la seva mediocre actuació sobre els autors d'aquest crims, els quals en la seva majoria no són jutjats[35]

Una organització relativament més petita, V-Dia, s'ha dedicat a lluitar contra la violència de les dones. Ha estat planificant esdeveniments com ara obres de teatre, exposicions d'art, tallers en diverses comunitats i campus d'universitats arreu dels Estats Units. V-Day recol·lecta fons i educa al pública en l'àmbit de violència de gènere incloent el tema de morts per dots.[36] Obres completes sobre morts per dot inclouen 'La Núvia Que No Cremaria'[37]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «National Crime Statistics (page 196)». National Crime Records Bureau, India, 16-01-2013. Arxivat de l'original el 2014-06-20. [Consulta: 2 gener 2015].
  2. PAKISTAN: The social injustice behind the practice of dowry-when greed dictates society Asian Human Rights Commission (2014)
  3. 3,0 3,1 UN Women, Bangladesh Report 2014 - Annexes[Enllaç no actiu] United Nations (May 2014), Table 6 page xiii
  4. . Around 87,000 women were killed around the world last year and some 50,000 - or 58 per cent - were killed at the hands of intimate partners or family members. This amounts to some six women being killed every hour by people they know, according to new research published by the United Nations Office on Drugs and Crime (UNODC). Isfahan man kills daughter over inability to pay dowry Public Broadcasting Service, Washington DC (August 16, 2010)
  5. Kiani et al. (2014), A Survey on Spousal Abuse of 500 Victims in Iran, American Journal of Forensic Medicine and Pathology, 35(1):50-54, March 2014
  6. «Dowry Deaths Make Significant Share Of Female Killings In India: Report». NDTV. [Consulta: 8 març 2019].
  7. Subhani, D., Imtiaz, M., & Afza, S. (2009), To estimate an equation explaining the determinants of Dowry, MePRC Journal, University of Munich, Germany
  8. Anderson, Siwan (2000), "The economics of dowry payments in Pakistan", Mimeo, Tilburg University Press, Center for Economic Research
  9. Kumar, Virendra Burnt wives, pàg. 31–36. DOI: 10.1016/s0305-4179(02)00235-8.
  10. Oldenburg, V. T. (2002). Dowry murder: The imperial origins of a cultural crime. Oxford University Press.
  11. Provisional 2011 Census Data, Government of India (2011)
  12. Crime statistics in India Arxivat 29 January 2013[Date mismatch] a Wayback Machine., Government of India (2011)
  13. June 30, David Devadas. «Dowry-related deaths break religious, caste and geographical barriers». India Today. [Consulta: 12 febrer 2019].
  14. Manchandia, Purna Practical Steps towards Eliminating Dowry and Bride-Burning in India, pàg. 305–319.
  15. Spatz, Melissa A "Lesser" Crime: A Comparative Study of Legal Defenses for Men Who Kill Their Wives, pàg. 597, 612.
  16. Zeba Sathar, Cynthia Lloyd, et al. (2001–2002) "Adolescents and Youth in Pakistan" Arxivat 2014-03-12 a Wayback Machine. pp.92-116, Population Council (with support from UNICEF)
  17. Yasmeen, S. (1999) "Islamisation and democratisation in Pakistan: Implications for women and religious minorities", South Asia Journal of South Asian Studies 22(s1), pages 183-195 doi:10.1080/00856408708723381
  18. Ibraz, T. S., Fatima, A., & Aziz, N. (1993) "Uneducated and Unhealthy: The Plight of Women in Pakistan" Arxivat 2014-11-07 a Wayback Machine. [with Comments], The Pakistan Development Review Vol.32 No.4 pp.905-915
  19. Women's mental health in Pakistan, pàg. 60–2. PMC: 1414670. PMID: 16633458.
  20. Hussain, R. (1999) "Community perceptions of reasons for preference for consanguineous marriages in Pakistan", Journal of Biosocial Science Vol.31 No.4 pp.449-461
  21. Shah, K. (1960). "Attitudes of Pakistani students toward family life", Marriage and Family Living Vol.22 No.2 pp. 156-161
  22. Korson, J. H., & Sabzwari, M. A. (1984). "Age and Social State at Marriage, Karachi, Pakistan 1961-64 and 1980: A Comparative Study", Journal of Comparative Family Studies 15(2), pp. 257-279.
  23. Newspaper reports: a source of surveillance for burns among women in Pakistan, pàg. 245–249. DOI: 10.1093/pubmed/fdp102. PMID: 19892782.
  24. Juliette Terzieff (October 27, 2002) "Pakistan's Fiery Shame: Women Die in Stove Deaths" WeNews, New York
  25. Daughter neglect, women's work, and marriage: Pakistan and Bangladesh compared"], pàg. 109–126. DOI: 10.1080/01459740.1984.9965895. PMID: 6536850.
  26. Shahnaz Huda (2006), Dowry in Bangladesh: Compromizing Women's Rights Arxivat 2015-04-26 a Wayback Machine., South Asia Research, November vol. 26 no. 3, pages 249-268
  27. Women's Safety: Ghosts on the Prowl Mahfuzur Rahman, Dhaka Courier, January 26, 2012
  28. Steingass Persian-English Arxivat 2017-03-24 a Wayback Machine., University of Chicago, See explanation for Jahiz
  29. Persian English Dictionary see Dowry
  30. Isfahan man kills daughter over inability to pay dowry Public Broadcasting Service, Washington DC (August 16, 2010)
  31. «Statement of UNICEF Executive Director Ann M. Veneman on International Women's Day». UNICEF. Arxivat de l'original el 2012-05-10. [Consulta: 4 setembre 2012].
  32. «UNICEF Strategic Priority Action Plan for Gender Equality: 2010-2012». UNICEF. Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 3 maig 2019].
  33. «Violence Against Women Information». Amnesty International. [Consulta: 4 setembre 2012].
  34. «India». Amnesty International. Arxivat de l'original el 2012-09-10. [Consulta: 4 setembre 2012].
  35. «India: Disappointing Year for Human Rights». Human Rights Watch. Arxivat de l'original el 2014-11-08.
  36. «Dowry Deaths & Bride Burning». V-Day. Arxivat de l'original el 2013-06-03. [Consulta: 4 setembre 2012].
  37. «YouTube». www.youtube.com. [Consulta: 10 abril 2018].