El mosaic cultural és un concepte utilitzat per a descriure la mescla de grups ètnics, idiomes i cultures que coexisteixen dins la societat del Canadà.
Els components del mosaic mantenen la seva identitat, tot i formar un conjunt nou. La idea prové de l'obra de 1938 [títol traduït] El mosaic canadenc: crear una nació del nord[1] de l'escriptor i traductor John Murray Gibbon (1875-1952).[2] Es diferenciaria del concepte del gresol (melting pot), on tots els components «fonen» i formen un aliatge nou, terme que sovint es fa servir als veïns Estats Units com ideal de l'assimilació cultural.[3] La idea subjacent és la d'un ideal d'estat multicultural. És un assaig de resposta al dilema entre el respecte de la diversitat i la necessitat de cohesió social. Un repte a un país amb més de dos cents grups ètnics (dades del 2001) i on vint per cent dels habitants van néixer fora del país.[4]
El multiculturalisme va esdevenir la política oficial del govern canadenc des del 1971.[5] Es va confirmar amb la promulgació de la llei sobre el manteniment i la valorització del multiculturalisme canadenc de 1985.[6] Entre l'ideal i la realitat roman feina per fer. El sociòleg John Porter va provar el 1965 que els immigrants d'origen britànic tenien renda superior, millora educació i salut i que eren sobrerepresentats en els elits de govern i de l'economia, amb els altres europeus a mitjans de l'escala i els inuit i primeres nacions a baix.[7] Malgrat els intents, aquesta situació només va evolucionar un poc, sobretot per a la minoria de parla francesa. Es posa avui com antany, la qüestió on comença el risc de crear guetos i on s'acaba el respecte de la diversitat,[8][9] o com garantir l'equivalència de les cultures quan de facto una cultura, la britànica, és dominant.