Mosquetó (fermall)

El mosquetó és un fermall en forma d'anella, d'acer o en aliatges lleugers d'alumini, de formes diverses, que es tanca de manera automàtica gràcies a un ressort.^[1] Segons les necessitats de l'ús, el fermall està dotat o no d'un mecanisme de seguretat que el protegeix contra una obertura involuntari.

El seu nom prové dels primers mosquetons que servien en les operacions militars per a fixar el mosquetó a la canana i continuar el combat cos a cos. Una primera descripció ja es troba el 1616 a l'obra L'art militar a cavall de l'escriptor militar Johann Jacob von Wallhausen qui parla d'una «nansa de ferro amb un petit croc i un ressort per tal quan s'hi penja el fusell, aquest no pot caure».^[2]

Avui és un estri que té múltiples aplicacions: decoratives, militars, esportives i tècniques en situacions quan s'ha de fixar objectes o persones de manera a poder fixar i separar-los fàcilment. Tenen un paper particular en maniobres que necessiten una màxima seguretat, per exemple durant el transport d'objectes pesats, per a fixar les veles o particularment en la protecció de persones contra les caigudes al treball en altitud, en operacions de rescat i en certs esports: vela esportiva, escalada, espeleologia, barranquisme i muntanyisme. Segons l'ús i el nivell de seguretat necessari, són sotmeses a diferents normatives. Una corda amb mosquetó fa part de l'equip obligatori personal complementari d'intervenció dels bombers catalans.^[3]

Disseny

Parts d'un mosquetó: 1. Frontissa 2. Mosquetó o cos 3. Dispositiu de seguretat 4. Dimensió longitudinal 5. Dimensió transversal 6. Marca EC i especificacions de resistència a la ruptura

Tot mosquetó té dos elements bàsics: el cos i la frontissa (la part mòbil que s'obre). Segons les necessitats també té un dispositiu de seguretat que protegeix contra l'obertura accidental i un gravat que precisa la norma i la càrrega màxima. Per certes aplicacions, pot ser útil que es pugui obrir-lo ràpidament per a no perdre uns segons vitals, en altres ans al contrari, una obertura accidental podria causar caigudes fatals.

Quan un mosquetó fa part de l'equip de protecció individual ha de respondre a la normativa europea 89/686/CEE. El dispositiu certificat ha de portar de manera inesborrable la referència de l'organisme certificador, la marca CE, la càrrega màxima i ha de ser acompanyat d'una documentació en la llengua del país.^[4][5] També són sotmesos a la norma tècnica EN 362 sobre les connectors utilitzats en la protecció contra la caiguda que estipula entre altres que han de resistir a una força de 15 kN, tenir una protecció anticorrosió si no estan fabricats de materials inoxidables i que no poden tenir parts que podrien malmetre les cordes.^[6] Existeix també una norma lleugerament diferent de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme.

Tipus de mosquetons

Hi ha diferents maneres de classificar-los. Poden diferenciar-se segons el tipus seguretat: de tambor (amb ressort o per a cargolar), automàtic, semiautomàtic o manual. També existeixen desenes de formes diferents segons les necessitats de l'aplicació, com per exemple:

• Mosquetó d'espeleologia: de forma simètrica, oval-rectangular.
• Mosquetó doble d'escalada: un parell de mosquetons units mitjançant una cinta.
• Mosquetó de càrrega
• Mosquetó decoratiu i lúdic sense cap certificat utilitzat per exemple com a clauer

• 
  Mosquetó amb seguretat, per a la pràctica del parapent
• 
  Mosquetó de càrrega senzill sense dispositiu de seguretat per la fixació d'objectes o tancar cadenes
• 
  Firehook per a fixar a la fi d'una corda
• 
  Mosquetó doble d'escalada o expresset
• 
  Mosquetó amb drissa, d'ús marítim
• 
  Mosquetó HMS amb nus dinàmic
• 
  Mosquetons lúdics

Ús i manteniment d'un mosquetó de protecció individual

Un mosquetó de protecció individual ha d'incloure un manual que especifica les característiques, l'ús adequat i el manteniment. Un aspecte fonamental d'un mosquetó és que s'indiquen mitjançant gravat la seva resistència donada en KN (kilonewtons). El mosquetó i la frontissa s'han de mantenir net després de cada ús perquè funcionen sempre com cal. S'aconsella de llençar un mosquetó que hagi patit una caiguda d'un metre d'alçada o més, com que pot tenir fractures o deformacions internes que el facin insegur.

Referències

1. «Mosquetó (fermall)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
2. Text original: «... daran ein Schleiff von Eysen hat mit einem Häcklein, so ein Feder, umb daß, das Rohr, so er hinein hanget, ihm nicht kan herauß fallen», in: Johann Jacob von Wallhausen: Kriegskunst zu Pferd. Frankfurt del Main, 1616, pàgina 35
3. «Decret 216/1995, de 25 de juliol, de regulació dels uniformes, dels distintius i del carnet d'identificació professional dels membres del cos de bombers de la Generalitat.»
4. «Directiva del consejo de 21 de diciembre de 1989 sobre aproximación de las legislaciones de los Estados miembros relativas a los equipos de protección individual (89/686/CEE) (castellà)», Eur-lex.europ.eu Arxivat 2015-09-25 a Wayback Machine., (en català: Directiva del consell del 21 de desembre de 1898 sobre l'aproximació de les legislacions dels Etats Membres concernent els equips de protecció individual.(89/686/CEE))
5. «Real Decreto 1407/1992, de 20 de noviembre, por el que se regulan las condiciones para la comercialización y libre circulación intracomunitaria de los equipos de protección individual.», Butlletí Oficial de l'Estat, 1992, pàgines 44120-44131 (castellà)(en català: Reial Decret 1407/1992 del 20 de novembre pel qual es regulen les condicions de comercialització i de circulació llibre dels equips de protecció individual)
6. «UNE-EN 362», Norma española, Associació Espanyola de Normalització i Certificació, Octubre 2005