Mossos d'Esquadra

Per a altres significats, vegeu «Policia de la Generalitat».

Mossos d'Esquadra

Guàrdia d'Honor
Dades
Tipus	policia autonòmica
Història
Creació	21 abril 1719 23 gener 1952
Activitat
Àmbit	Catalunya
Governança corporativa
Seu	Complex Central Egara (Vallès Occidental)
Gerent/director	Josep Lluís Trapero Álvarez
Mànager general	Miquel Esquius i Miquel
Treballadors	17.889 (2021)
Entitat matriu	Departament d'Interior
Part de	Generalitat de Catalunya
Altres
Premis (2018)  Medalla d'Honor del Parlament de Catalunya
Lloc web	mossos.gencat.cat

La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.^[1] Com a policia integral s'ocupa de les funcions de seguretat ciutadana, policia administrativa, policia judicial, intervenció, i policia de proximitat, les quals són competències de la Generalitat.

L'any 2022, el cos tenia 17.881 mossos,^[2] que es distribueixen en un complex organigrama d'organismes centrals i territorials. La seu central operativa és l'anomenat Complex Central Egara, que es troba a Sabadell, on hi ha el despatx del Subdirector Operatiu de la Policia. Són part de les Forces i Cossos de Seguretat d'Espanya.

Història

Article principal: Història dels Mossos d'Esquadra

La llarga història d'aquest cos fundat a principis del segle xviii per l'administració borbònica ha passat per moltes vicissituds. En un principi les Esquadres de Catalunya només eren escamots per perseguir les últimes resistències austriacistes i els bandolers. Foren abolits el 1868 i restablerts el 1876. Durant els anys de la segona república estigueren sempre al costat de la Generalitat, motiu pel qual la dictadura franquista els va abolir altre cop el 1939. Més tard, però, el 1950 la Diputació de Barcelona va crear un cos similar plenament adscrit al règim.

Posteriorment amb el retorn de la democràcia i la Generalitat els Mossos retornaren a les ordres de les institucions catalanes el 1980 i foren reconvertits en una policia democràtica de naturalesa civil que des del 1994 fins ara s'ha anat ampliant fins a esdevenir la policia integral de Catalunya. El 1998 s'assumeix la competència de trànsit, fins aquell moment en mans de la Guàrdia Civil.

El desplegament de la Policia de la Generalitat a Barcelona es materialitza el 2005, substituint les patrulles de la Policia Nacional gradualment. El 2008 es dona per finalitzat el desplegament dels Mossos d'Esquadra a Catalunya, i sis anys després es crea la bandera institucional del cos. El 2017 va ser un any certament intens per la policia catalana, amb la primera convocatòria d'oposicions després de sis anys; el primer atemptat a Catalunya; i les conseqüències jurídiques i d'ordre públic derivades del referèndum d'autodeterminació de l'1 d'octubre.

Durant la vuitena legislatura el segon govern tripartit incorporà noves atribucions i es denominà Conselleria d'Interior, Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya. El conseller republicà Joan Ignasi Elena, el 20 de desembre de 2021 anuncià la destitució del major Josep Lluís Trapero com a responsable de cos de Mossos d'Esquadra, al·legant manca de confiança, i fou substituït pel comissari Josep Maria Estela. El 17 d'octubre de 2022 Elena va destituir Estela després de nou mesos de càrrec rellevant-lo pel número 2 del cos, Eduard Sallent, per desavinences de lleialtat entre ambdós comandaments,^[3] motivant la reprovació d'Elena pel Parlament el 24 de novembre amb els vots a favor de PSC, Vox, Cs i PP.^[4]

Amb el govern socialista de la Quinzena legislatura, en 2024 el Departament va canviar el seu nom per el Departament d'Interior i Seguretat Pública,^[5] sent la consellera Núria Parlon, que va nomenar Josep Lluís Trapero com a director general de la Policia i Miquel Esquius com a cap dels Mossos d'Esquadra.^[6]

Estructura

Article principal: Direcció General de la Policia

Les jerarquies policials

Graus policials

Article principal: Graus dels Mossos d'Esquadra

Podem diferenciar l'escala policial dels mossos entre els que tenen funcions directives (escales superior i executiva) i els que tenen funcions pràctiques operatives (intermèdia i bàsica). Els rangs es componen de la següent manera:

Escala	Bàsica						Intermèdia		Executiva		Superior
Divisa
Jerarquia	Mosso			Caporal			Sergent	Sotsinspector	Inspector		Intendent	Comissari	Major

L'escala de suport

Comissaria de la Regió Policial Metropolitana a Barcelona.

A més a més es compta amb una sèrie d'especialistes que no tenen per què ser policies però que donen suport a la feina dels agents.

• Facultatiu
• Tècnic

Rangs dels organismes de la policia catalana.

La jerarquia dels organismes policials

El Decret 57/2023 estableix els següents rangs o nivells d'organismes policials:^[7]

1. La Direcció General de la Policia: exerceix el comandament general del cos.
2. La Subdirecció Operativa de la Policia: exerceix el comandament sobre les 3 comissaries generals més operatives.
3. Les 3 Comissaries Superior: cadascuna exerceix el comandament d'un dels departaments policials més importants: el territorial, el de seguretat ciutadana i el tècnic.
4. Les 3 Comissaries Generals: cadascuna comanda un deprtament del cos amb menor mida pel que fa als recursos que les superiors: el d'investigació criminal, el d'informació, i el de les T.I.C..
5. Les 9 Regions Policials i les 10 Divisions: cada regió policial exerceix el comandament sobre l'estructura policial territorialitzada; i cada Divisió exerceix el comandament sobre una estructura central específica. Les regions i les divisions acostumen a tenir bastants centenars de persones, o milers.
6. Les 127 Àrees: cadascuna exerceix el comandament directe de l'estructura que desenvolupa els objectius concrets de la policia catalana. Les àrees acostumen a tenir diverses desenes de persones o centenars.
7. Les diverses unitats dependents: cadascuna executa operativament una tasca policial específica (patrullar en un territori concret, investigar un tipus de delicte concret, actuar en unes circumstàncies concretes, etc.). Les unitats acostumen a tenir unes desenes de persones.
8. Els diversos grups dependents: cada unitat s'organitza internament en grups de treball. Acostumen a ser grups reduïts de persones.

Subdirector operatiu del cos

El subdirector operatiu del cos és un càrrec que ostenta un comandament dels Mossos d'Esquadra escollit per la Conselleria d'Interior i per la Direcció General de la Policia. Aquest no es tracta d'un grau policial com a tal, ja que pot ostentar el càrrec tant el Major o un Comissari (en cap, llavors), sinó que es tracta de la dessignació de les funcions de dirigir operativament el cos i desenvolupar les estratègies corresponents en matèria policial. Desde la refundació del cos l'any 1983, el cos ha tingut nombrosos caps del cos:^[8][9]

Nom		Grau policial	Període	Conseller/a
	Josep Peris	Comissari	1988 - 1993	Josep Gomís i Martí
				Maria Eugènia Cuenca
	Joan Unió	Major	1994 - 2007
				Xavier Pomés
				Núria de Gispert
				Montserrat Tura
	Josep Milán	Comissari	2007 - 2013	Joan Saura
				Felip Puig
				Ramón Espadaler
	Josep Lluís Trapero i Álvarez	Major	2013 - 2017
				Jordi Jané
				Joaquim Forn
	Lluís Ferran López i Navarro	Comissari	2017 - 2018	Nomenat pel Ministeri de l'Interior per l'aplicació del artícle 155 de la Constitució Espanyola.
	Miquel Esquius i Miquel	Comissari	2018 - 2019	Miquel Buch
	Eduard Sallent i Peña	Comissari	2019 - 2020
				Miquel Sàmper
	Josep Lluís Trapero i Álvarez	Major	2020 - 2021
				Joan Ignasi Elena
	Josep Maria Estela i Ribes	Comissari	2021 - 2022
	Eduard Sallent i Peña	Comissari	2022 - 2024
	Miquel Esquius i Miquel	Comissari	2024 - actualitat	Núria Parlon

Especialitzacions dins del cos

Tots els agents de policia dels Mossos d'Esquadra surten de l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya amb la formació necessària per desenvolupar la tasca policial bàsica.

Funcions policials bàsiques		Nivell	Funció	Organismes policials que tenen l'especialitat
Sense especialitat		Nivell 1*	- Evitar i perseguir les activitats antisocials, molestes i incíviques, tant les que puguin donar com a resultat una acció penal o com administrativa. - La seguretat de les persones o dels béns, ja sigui en la seva activitat social o en els moviments de masses (actes esportius, culturals i altres), o a la circulació viària, o riscos industrials, en col·laboració amb altres organismes. - La protecció a persones i institucions que així ho necessitin. - La col·laboració i actuació amb altres institucions per evitar o, si s'escau, minorar les conseqüències que per a la seguretat de les persones i els béns representen les calamitats d'origen natural. - Evitar les situacions de risc per a les persones i els béns, neutralitzar-les i, si s'escau, determinar si la conducta és susceptible de responsabilitat penal o administrativa. - Procurar una percepció de seguretat i tranquil·litat en la ciutadania i garantir l'exercici dels seus drets i llibertats.	Unitat de Seguretat Ciutadana

Una part molt important, però, opta per continuar la seva formació i especialitzar-se. Com més alt és el nivell d'especialització més complicada o arriscada és la tasca a desenvolupar (i per tant més alt és el salari). Hi ha tres famílies professionals d'especialitats: la seguretat ciutadana, la investigació i el suport tècnic.^[10]

Especialitats de Seguretat Ciutadana	Imatge	Nivell	Funció	Organismes policials que tenen l'especialitat
Protecció de persones i béns[11]		Nivell 2 **	- Suport a les patrulles de seguretat ciutadana - Prevenció i lluita contra el terrorisme - Suport en esdeveniments d’oci, esportius o reivindicatius - Suport als equips d'investigació, comitives judicials i policia científica en actuacions en domicilis - Auxili en situacions de calamitat o d’emergència - Manteniment de l’ordre públic en les concentracions o manifestacions - Lluita contra la delinqüència en general - Controls de pas - Dispositius de protecció de personalitats - Trasllat de presos i detinguts conflictius o amb risc de fugida	ARRO (Àrea Regional de Recursos Operatius)
Atenció a la ciutadania		Nivell 2 **	Atenció a les persones, tramitació de denúncies i tractament de les víctimes; compatible amb funcions policials bàsiques	OAC
Especialitat de mobilitat	"	"	"	"
Trànsit[12]		Nivell 3 ***	- Assistència i auxili en carretera - Vigilància del trànsit i del transport - Investigació d'accidents de trànsit - Recerca de persones desaparegudes - Formació per a la mobilitat segura i sostenible - Dispositius de mobilitat i esportius - Actuació en plans d'emergència - Identificació de vehicle en cas d'atemptat consumat	Àrea Regional de Trànsit
Especialitat d'intervenció	"	"	"	"
Intervenció en muntanya[13]		Nivell 3 ***	- Investigació d'accidents i suport en rescats a la muntanya - Inspeccions en el medi natural d’activitats esportives i de la seguretat ciutadana - Coordinació amb altres grups d'emergències en recerques i rescats de persones en zones de muntanya o de difícil accés - Assistència a persones accidentades, perdudes o aïllades en llocs de difícil accés - Accions preventives per minimitzar el risc a persones i béns - Prevenció, vigilància i manteniment de l'ordre públic en estacions d'esquí i esdeveniments esportius - Conservació del medi ambient i de l'entorn natural en alta muntanya	Unitat d'Intervenció en Muntanya
Subsòl[14]		Nivell 3 ***	- Protecció i control d’edificis públics. - Col·laboració en feines de rescat en pous, coves o mines. - Dispositius de seguretat en grans esdeveniments - Inspecció i control en espais confinats. - Inspecció i control en espais per sota del nivell 0. - Rescats de persones, animals o objectes.	Unitat de Subsòl
Àrea Marítima		Nivell 3 ***	- La recerca de víctimes mortals i proves delictives enfonsades sota l'aigua, i que per tant es troben fora de l'abast dels agents de policia científica. - Prevenir i evitar situacions de risc per a les persones en aquests ambients. - Executar inspeccions tecnicopolicials i reportatges gràfics de zones submergides. - Registrar instal·lacions submergides i embarcacions. - Detectar artefactes explosius amagats. - Participar d'operacions contra les activitats delictives de drogues i robatoris. - Proporcionar suport en ocasions de grans esdeveniments a les costes catalanes i de seguretat a les personalitats.	Àrea Marítima
Àrea central de mitjans aèris		Nivell ***	- Dur a terme tasques d'execució directa i de suport a l'activitat policial en matèria de mitjans aeris. - Exercir la interlocució de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra amb els òrgans institucionals, públics i privats, relacionats amb l'àmbit aeronàutic i l'espai aeri. - Dirigir, coordinar i supervisar l'ús d'aeronaus tripulades i no tripulades dels Mossos d'Esquadra. - Establir sistemes de prevenció i de control de la superfície aèria pel que fa als vehicles aeris no tripulats. - Proposar les directrius tècniques i els procediments operatius en les matèries pròpies de l'àrea, per ser aprovats d'acord amb el procediment establert. - Fer d'interlocutora de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra en relació amb els recursos tecnològics relacionats amb aeronaus, en coordinació amb la Comissaria General de Tecnologies de la Informació i la Comunicació. - Dur a terme el control administratiu relacionat amb els vols d'aeronaus no tripulades, tant de particulars com de professionals. - Donar suport tècnic, assessorar i participar en la gestió de recursos humans i materials dels mitjans aeris, respecte a aquells serveis descentralitzats. - Exercir la recerca, gestió, adequació tecnològica i desenvolupament dels equips tècnics destinats a la detecció i neutralització d'aeronaus no tripulades. - Proposar el pla de formació i manteniment de les competències dels pilots i tripulació del cos de Mossos d'Esquadra, així com fer propostes relatives a la formació com a policia administrativa en l'àmbit aeri de tots els membres de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra. - Realitzar activitats d'investigació d'accidents aeris, així com de control i supervisió de l'aviació esportiva i dels aeròdroms.	Unitat Central d'Helicòpters, UTSA, UDRON
Canina[15]		Nivell 3 ***	- Detecció d'explosius - Detecció d’armes de foc i munició - Detecció de substàncies estupefaents - Detecció de bitllets de curs legal (BCL) - Recerca i localització de persones	Unitat Canina
Ordre públic[16]		Nivell 3 ***	- Controls antiterroristes. - Grans concentracions de persones. - Actes esportius. - Assalts. - Suport en calamitats o catàstrofes. - Suport a seguretat ciutadana. - Protecció de personalitats. - Desallotjaments.	Àrea de Brigada Mòbil
Protecció especial[17]		Nivell 3 ***	- Prevenció i neutralització de les situacions de risc específic greu per a la seguretat de persones. - Autoprotecció de l'escorta i de la persona protegida. - Analitzar, focalitzar, identificar i tractar els riscos. - Protecció preventiva per davant de la protecció dissuasiva - Dispositius de seguretat.	Àrea d'escortes
Desactivació d'artefactes explosius – NRBQ[18]		Nivell 4 ****	- Dispositiu de prevenció - Neutralització d’artefactes - Recerca preventiva d’artefactes en esdeveniments i actes esportius - Suport a altres unitats - Inspecció d’objectes o vehicles - Amenaces de bomba - Recollida i destrucció de pirotècnia i bengales	Àrea TEDAX-NRBQ
Intervenció especial[19]		Nivell 4 ****	- Incidents amb ostatges o d’alt risc per a les persones. - Incidents amb delinqüents armats. - Actuacions en àrees amb llocs de difícil accés. - Protecció de personalitats. - Detencions d’alta perillositat. - Intervencions amb persones retingudes o segrestades.	GEI
Especialitats d'Investigació	"	"	"	"
Investigació bàsica		Nivell 2 **	Investiga il·lícits penals o administratius ordinaris	unitats d'investigació, unitats de policia administrativa, etc.
Policia científica bàsica		Nivell 2 **	Desenvolupa tasques de complexitat mitjana en els camps de la criminalística i la identificació	UI
Investigació avançada		Nivell 3 ***	Investiga il·lícits penals o administratius realitzats de manera organitzada	Àrea Territorial d'Investigació, ACCO, ACIP, etc.
Investigació interna		Nivell 3 ***	Investiga els il·lícits penals o contraris a l'ètica professional que hagin comès agents del cos	Àrea d'Investigació Interna i AD
Informació		Nivell 3 ***	Investiga aquella la criminalitat amb objectius no econòmics	ACII, ACIE, etc.
Policia científica avançada		Nivell 3 ***	Desenvolupa tasques d'alta complexitat en els camps de la criminalística i la identificació	ACC, ACI, etc.
Seguiments i vigilàncies		Nivell 3 ***	Observació sobre el terreny	ACMTSO, etc.
Mitjans tècnics		Nivell 3 ***	Suport a la investigació amb l'ús de tecnologia per a l'observació i recollida d'informació	ACMTSO
Anàlisi		Nivell 3 ***	Analitza la informació recopilada sobre l'activitat criminal	ACAC
Especialitats de Suport Tècnic	"	"	"	"
Suport tècnic bàsic		Nivell 2 **	Proporciona suport bàsic a les unitats i a la direcció en la presa de decisions
Sala de comandament		Nivell 2 **	Gestiona els recursos policials a través dels aplicatius informàtics	sales de comandament de les USC, sales regionals de comandament, etc.
Instrucció tecnicopolicial		Nivell 2 **	Professorat que forma els aspirants i actualitza els policies en les tècniques policials que se'ls exigeixen	AIns
Suport tècnic avançat		Nivell 3 ***	Proporciona suport avançat a les unitats i a la direcció en la presa de decisions

Uniformes

Uniforme de gala

El decret 184/1995 descriu l'actual uniforme de gala dels Mossos d'Esquadra, el qual s'inspira en l'uniforme tradicional del segle XIX:^[20]

Els aspectes que criden més l'atenció de l'uniforme de gala per a les cerimònies és l'ús de l'espardenya de Valls i el barret de copa alta amb escarapel·la de la senyera catalana, ambdues són característiques de l'uniforme tradicional històric. Sobre el calçat, especifica que «consisteix en unes espardenyes amb cinta blava i mitjons blancs, o sabates, en circumstàncies climatològiques adverses, que han de ser de cuir de color negre i amb cordons». I del barret de copa diu: «el barret de copa alta, amb escarapel·la de Catalunya al costat esquerre».

Mosso d'Esquadra amb l'uniforme de gala.

Pel que fa al cos de l'uniforme, l'exterior consisteix en una jaqueta que «és curta, amb bocamàniga vermella i amb aplicació a sobre d'una peça blava amb tres botons, tot enrivetat amb cinta i cordó blanc, i botonada platejada amb l'escut de la Generalitat de Catalunya amb dotze botons a cada costat; partint de les espatlles, butxaques en franja vermella enrivetada de blanc. Per l'esquena, costures enrivetades amb vermell que formen dos plecs d’aquest mateix color de cintura, amb tres botons cadascun. Bocamàniga al biaix.». L'armilla «és senzilla, de color blau marí, amb cinc botons platejats amb l'escut de la Generalitat de Catalunya.» Amagada per l'armilla hi ha la faixa «vermella que sobresurt lleugerament». I just per sobre de la faixa es troba el cinturó, el qual és «de cuir negre» i «porta la funda de l’arma enganxada pel cranc, en sentit vertical, carregador i manyotera de corda blanca». Per sota de tot aquest aspecte exterior cal portar una camisa «de popelín de color blanc, amb el coll planxat, màniga llarga i una butxaca a la banda esquerra del pit» amb una corbata «de color negre, mat i de pala».

Pel que fa als pantalons, «són de línia recta, del mateix teixit i color blau marí fosc que la jaqueta, amb trinxa normal i un plec a cada banda. Porten tres butxaques amb dos vius, una al darrere i una a cada davant. Porten un rivet vermell al llarg de les costures exteriors dels camals. S’adaptaran quant al teixit a l'estacionalitat i les condicions climatològiques». Els mitjons «són de color blanc», «tot i que en el cas excepcional de portar sabates, seran de color negre».

A més a més cal portar guants «de color blanc». I a l'hivern l'uniforme es complementa amb una capa, la qual és de «color blau marí fosc, amb revers i coll vermells, a la part interior amb tapeta/cartera de color blau marí i tres botons a cada costat del coll».

La llegenda popular i poètica considera que els Mossos portaven espardenyes i barret de copa perquè en el seu ideari hi havia la doble voluntat de servir de la mateixa manera els pobres i els rics. Les espardenyes representarien els ciutadans més humils, i el barret de copa, les classes més afavorides. La segona versió, menys poètica, però amb més concordança amb la realitat, diu que el calçat tradicional i quotidià de la Catalunya rural dels segles anteriors era l'espardenya de cànem trenat, i el barret de copa era una peça molt comuna dels cossos armats dels primers anys del segle xix.

Un altre aspecte que destaca de la uniformitat és el cordó de 90 cm de color blanc que penja a la dreta del cinturó. Són unes reproduccions de les manilles que feien servir els Mossos per immobilitzar els malfactors i brivalls de l'època.

Uniforme de mitja gala

Comissari amb l'uniforme de mitja gala.

El decret 184/1995 descriu com és l'uniforme de mitja gala dels Mossos d'Esquadra:^[20]

Aquest uniforme per a ocasions institucionals està compost per una jaqueta «tipus americana de color blau fosc, amb coll i solapa, cordada amb quatre botons», i destaca que «als costats superiors hi ha unes bandes de color vermell sobreposades a la costura entre el davant i l'esquena, amb un passador al mig per fixar-hi unes xarreteres dures». En aquestes xarreteres s'hi posen els galons que corresponen a aquell mosso o mossa. Els quatre botons són «metàl·lics platejats amb l'escut de la Generalitat de Catalunya». Compta també amb quatre butxaques de plastró, i concretament «damunt la butxaca superior esquerra haurà d’'anar col·locat l'escut de la Policia de la Generalitat – Mossos d'Esquadra», sota del qual, per cert, es col·loquen les medalles que té el policia que duu l'uniforme. Els pantalons són «del mateix teixit i color blau marí fosc que la jaqueta, amb trinxa normal i un plec a cada banda» amb un «rivet vermell al llarg de les costures exteriors dels camals».

La gorra de plat és la mateixa de l'uniforme habitual. La gorra té diferents variants per distingir l'escala a què pertany cada mosso:

«a) Escala bàsica: visera de xarol.»

«b) Escala intermèdia: visera de roba amb cinta, "caramanya", soutache i barballera daurats.»

«c) Escala executiva: visera de roba amb cinta, "caramanya", soutache i barballera daurats i escut brodat de la Generalitat.»

«d) Escala superior: visera de roba amb cinta, "caramanya" embrancada, soutache i barballera de cordó daurat i escut brodat de la Generalitat. La gorra de plat d'estiu és com la que s'ha descrit però amb la variant que el teixit exterior de color blau marí fosc és reixat.»

Les sabates «hauran de ser de cuir, de color negre i amb cordons». Pel que fa a la camisa i a la corbata són les mateixes de l'uniforme de gala. Els guants són també blancs però específicament de roba. El cinturó, en canvi, difereix una mica: «és de niló de color negre, va subjectat a les travetes del pantaló, i d'ell pengen la funda de l'arma mitjançant el cranc, en sentit vertical, el carregador i les manilles amb la seva funda».

Finalment cal destacar que per tot l'uniforme hi ha la insígnia de la Generalitat: «a tots els botons, niquelats, hi haurà en alt relleu el senyal de la Generalitat. A la part del davant de la gorra de plat i en la doble vertical, el senyal de la Generalitat en color, a sobre d'un feltre vulcanitzat de 42 mm d'alçada i 35 mm d'amplada.»

Medalles i distincions

Cada any, durant la celebració del dia de les Esquadres, el cos reconeix les actuacions meritòries dels membres del mateix, així com d'altres cossos i de l'àmbit de la judicatura i de la societat civil.^[21]

Medalla d'Or

Es condecora amb medalla d'Or amb distintiu vermell (a títol individual per recompensar aquelles actuacions policials):

«Com a conseqüència d'un acte de servei amb resultat de mort.»

«Com a conseqüència d'un acte de servei amb resultat de mutilacions o ferides greus que derivin en una incapacitat total.»

Medalla d'Argent

Es condecora amb medalla d'Argent:

«Com a conseqüència d'un acte de servei amb resultat de mutilació o ferides greus de les quals no es derivi la incapacitat total (distintiu color vermell).»

«Tenir una actuació exemplar i extraordinària o que representi un gran risc, o remarcable pel compliment de serveis de reconeguda importància, de la qual derivi prestigi per al Cos de mossos d'esquadra (distintiu color blau).»

Medalla de Bronze

Es condecora amb medalla de Bronze (a títol individual o col·lectiu):

«Resultar lesionat com a conseqüència d'un acte de servei, sempre que no hagi existit imprudència, imperícia o cas fortuït (distintiu vermell).»

«Haver realitzat amb risc o perill personal actuacions abnegades de reconegut valor que acreditin un mèrit per al cos de mossos d'esquadra (distintiu blau).»

«Destacar en el compliment de les seves obligacions professionals o realitzar estudis professionals o científics de caràcter policial que comportin prestigi per al Cos de mossos d'esquadra (distintiu blau).»

Controvèrsies i causes judicials

• El 2008 l'Audiència de Barcelona va condemnar a sis anys i set mesos de presó a tres Mossos per les suposades lesions provocades a un detingut de qui es provà la seva innocència.^[22] L'any 2009 la pena fou rebaixada pel Tribunal Suprem.^[23] L'any 2012 el Govern concedí l'indult parcial.^[24]
• El 2016 sis agents foren condemnats a dos anys de presó per la seva suposada participació en l'atur cardíac d'un empresari al barri del Raval.^[25]
• El 2017 el major dels Mossos fou destituït amb l'aplicació de l'Article 155 de la Constitució espanyola. A més, s'obrí una investigació a la Generalitat a la fi d'esclarir el seu paper durant els fets de l'1 d'octubre de 2017.
• El 2018 va fer-se pública la falsa acusació d'espionatge a personalitats vinculades amb la premsa i la política.^[26]

Fotografies

• 
  Patrulla ARRO a peu.
• 
  Furgoneta ABM.
• 
  Formació de patrulles ART.
• 
  Estructura d'una ABP.
• 
  Cotxe dels Mossos d'Esquadra a l'Avinguda Llibertat de Mollet del Vallès.
• 
  Patrullera Cap de Creus, amarrada al Port de la Selva.
• 
  SEAT Patrulla
• 
  Unitat BRIMO
• 
  Furgó ARRO
• 
  Agent de l'USC
• 
  Agent de Trànsit

Vegeu també

• Col·lectiu Autònom de Treballadors de Mossos d'Esquadra

Referències

1. «Llei 19/1983, de 14 de juliol, per la que es crea la Policia Autonòmica de la Generalitat de Catalunya (DOGC número 347 de 22 de juliol de 1983)». Arxivat de l'original el 2021-09-17. [Consulta: 5 març 2013].
2. «Idescat. Anuari estadístic de Catalunya. Policia de la Generalitat. Mossos d'esquadra. Efectius. Per sexe i graduació. Àmbits. . 2022». Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 14 febrer 2024].
3. «Cessen el comissari en cap dels Mossos d'Esquadra, Josep Maria Estela». CCMA.cat, 17-10-2022. [Consulta: 17 octubre 2022].
4. «Elena, reprovat pel Parlament amb l'abstenció de Junts i els vots a favor de PSC, Vox, Cs i PP». 324, 24-11-2022. [Consulta: 17 agost 2024].
5. Pagès, Vicenç. «Els canvis que ha fet Illa al Govern: del canvi de nom de Feminisme a una consellera de portaveu». Nació Digital, 15-08-2024. [Consulta: 15 agost 2024].
6. Guillem RS, Carlos Manzano. «Miquel Esquius substituirà Eduard Sallent com a comissari en cap dels Mossos». El Nacional, 26-08-2024. [Consulta: 26 agost 2024].
7. Artícle 1 del Decret 57/2023, de 21 de març, de restructuració de la Direcció General de la Policia
8. «Los 10 jefes de los Mossos: la historia y los secretos de una silla caliente» (en castellà), 22-10-2022. [Consulta: 27 agost 2024].
9. «El comisario Esquius será nombrado nuevo jefe de los Mossos con Moriana de segunda» (en castellà), 26-08-2024. [Consulta: 27 agost 2024].
10. Annex 1 de l'ordre IRP/326/2010, de 12 de maig Arxivat 2012-04-12 a Wayback Machine. que modificava el primer Pla de Carrera aprovat a l'acord de govern GOV/166/2006, de 24 d'octubre Arxivat 2012-04-12 a Wayback Machine..
11. «Protecció de persones i béns (ARRO)». Arxivat de l'original el 2021-01-09. [Consulta: 17 novembre 2020].
12. «Trànsit». Arxivat de l'original el 2021-01-10. [Consulta: 17 novembre 2020].
13. «Intervenció en Muntanya». Arxivat de l'original el 2021-01-10. [Consulta: 17 novembre 2020].
14. «Subsòl». Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 17 novembre 2020].
15. «Canina». Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 17 novembre 2020].
16. «Ordre públic (BRIMO)». Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 17 novembre 2020].
17. «Escortes». Arxivat de l'original el 2020-12-26. [Consulta: 17 novembre 2020].
18. «TEDAX-NRBQ». [Consulta: 17 novembre 2020].
19. «Grup Especial d'Intervenció». Arxivat de l'original el 2021-01-10. [Consulta: 17 novembre 2020].
20. Decret 184/1995 Arxivat 2011-07-06 a Wayback Machine. amb les modificacions posteriors afegides.
21. «Distincions que la Policia de la Generalitat». [Consulta: 22 setembre 2024].
22. País, Ediciones El «Seis años de cárcel para tres 'mossos' por torturas y lesiones a un detenido» (en castellà). El País [Madrid], 26-11-2008. Arxivat de l'original el 2018-08-31. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 24 abril 2019].
23. ABC. «El TS rebaja la pena a los «mossos» condenados por torturas a un detenido | Cataluña | Cataluña - Abc.es». Arxivat de l'original el 2024-06-10. [Consulta: 3 setembre 2018].
24. Razón, La «El Gobierno indulta de nuevo a cuatro Mossos condenados por torturas» (en castellà). www.larazon.es. Arxivat de l'original el 2018-03-06 [Consulta: 24 abril 2019]. Arxivat 2018-03-06 a Wayback Machine.
25. «Los mossos del «caso Benítez» acuerdan a última hora una pena mínima para librarse de la cárcel» (en castellà). abc. Arxivat de l'original el 2024-06-10 [Consulta: 24 abril 2019].
26. «Cinco querellas contra el espionaje político de los Mossos» (en castellà). abc. Arxivat de l'original el 2024-06-10 [Consulta: 24 abril 2019].

Bibliografia

• Crònica d'un compte enrere: història recent dels Mossos d'Esquadra. Pere Jané i Sánchez; Dèria Editors SL, 2003. ISBN 978-84-95400-17-8.
• L'origen dels Mossos d'Esquadra. Joan Papell; Pagès Editors, 1999. ISBN 84-7935-589-1.
• Llei 2/2008, 11 d'abril, de modificació Llei 10/1994.(art. 18 i 19)

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons
Viquillibres	Viquillibres

• Mossos d'Esquadra - Lloc web oficial
• Història del cos