Brassica nigra | |
---|---|
Dades | |
Font de | llavor de mostassa negra i llavors de mostassa |
Planta | |
Tipus de fruit | síliqua |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 170108 |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Brassicales |
Família | Brassicaceae |
Tribu | Brassiceae |
Gènere | Brassica |
Espècie | Brassica nigra (L.)W.D.J.Koch.[1] |
Nomenclatura | |
Basiònim | Sinapis nigra |
Sinònims |
|
La Mostassa negra,Mostalla negra o Jenabe (Brassica nigra) és una espècie de planta conreada que pertany a la família de les brassicàcies, comú a un clima temperat i que predomina sobretot al mediterrani.
A l'antiguitat, els francesos barrejaven la llavor de la mostassa (mustus ardens) amb raïm per fer el most, i així sorgí el nom anglès de mustard i el català de mostassa. Brassica prové del celta cabdell i juncea deriva del llatí i significa semblant al jonc.
És una espècie diferent de la mostassa més habitual, (Brassica campestris) però amb els mateixos usos.
Aquesta planta es troba sobretot al Mediterrani: al Nord i Nord-est tropical; Asiàtic: temperat, que inclou l'oest asiàtic, Armènia, Kazakhstan i Xina, i tropical que inclou l'Índia, el Nepal i Pakistan. També es pot trobar per tot Europa. Al Principat, en trobem a la comarca de Girona de Catalunya i al País Valencià. Es pot trobar silvestre i ens alguns països cultivada, com per exemple Itàlia i Etiòpia.
És una planta herbàcia anual, erecta i poc ramificada. És peluda a la base i glabre a la tija. Pot arribar a 2,5 metres d'alt. Les fulles tenen una disposició alternada i només les inferiors tenen pecíol.
Les flors són terminals petites, grogues, en espigues, amb quatre pètals que mesuren entre 7 i 9 mm i sèpals d'uns 4-5mm. S'agrupen en forma de raïm i surten des de l'estiu fins a principis de la tardor. El fruit és en síliqua de fins a 2 cm de llarg que conté nombroses llavors d'un mm de diàmetre.
La part útil de la planta és la llavor, que és pràcticament inodora quan no estan triturades. Quan es trituren i es barregen amb aigua, es desprèn una aroma especial que s'anomena essència de mostassa i el seu sabor ja és més fort, en concret és picant i ardent.
El 1882, Hieronymus va senyalar-li a la mostassa negra propietats:
Conté mucílags, enzims, oli fix compost principalment per triglicèrids d'àcids grassos insaturats, sinigrina, essència de mostassa, mirosina, dextrosa i àcid potàssic. Reacciona amb l'enzim mirosinasa i allibera l'alil-tiocionat que és molt agressiu i volàtil. Per això es troba normalment inactiu i únicament s'activa per combatre problemes digestius. Se sintetitzen composts sofrats i nitrogenats(glucosinolats) que contenen aquestes propietats.
Les llavors de mostassa negra tenen poca importància a nivell medicinal. Es poden destacar algunes qualitats rubesfacients i antitumorals. Avui en dia s'està investigant amb els glucosinolats.
La mostassa negra és molt forta. Per això, cal tenir molta cura a l'hora de fer-lo servir contra accions farmacològiques.
S'ha observat per via interna que aquesta planta és tòxica. Algunes persones han desenvolupat reaccions anafilàctiques caracteritzats per gastritis, rinitis, broncoespasmes, convulsions epileptiformes o col·lapses cardiorespiratoris. Per via externa s'ha observat dermatitis. S'ha de prescriure únicament per a ús tòpic. Pot provocar l'avortament, problemes cardiorespiratoris i digestius. És important no abusar amb la quantitat de mostassa que s'utilitza. En altes dosis provoca dolors còlics digestius, vòmits forts, diarrea, somnolència, dispnea, arrítmies cardíaques i coma. S'haurà de prendre carbó activat i hidrogencarbonat de sodi.
Contraindicacions: No administrar en casos d'úlcera gastroduodenal, trastorns circulatoris de membres, hipotiroidisme, embaràs, lactància.No aplicar per via externa a nens menors de 6 anys.
En la cuina s'utilitzen les llavors una vegada seques i molturades.
On més s'utilitzen és en la cuina de l'Índia on formen part d'alguns curris com el panch phoron produït a Bengala i el sambaar podi de Maharashtra.
De les llavors també se n'obté un oli.
La mostassa data dels temps bíblics, on ha sigut mencionada,[2] fins i tot en l'ús culinari d'Occident per 400 aC. Els xinesos van ser els primers a mencionar aquesta planta (per l'any 650 dC) en l'ús medicinal. Durant la I Guerra Mundial, es van sintetitzar composts sulfurats (mostassa sulfurada) amb la finalitat a l'àmbit medicinal d'actuar com a agents alquilants immunosupressors.
La mostassa negra prefereix zones riques i sorrenques. Com que aquesta planta és bastant baixa, no es pot recol·lectar mecànicament, i per això les llavors cauen molt ràpidament en madurar. Per aquesta raó és difícil trobar-la perquè la substitueixen per una altra que sí que es pot collir mecànicament (Brassica juncea). La recol·lecció de la mostassa negra es fa quan la llavor comença a canviar de color.S'assequen i així pot acabar de madurar-se, per tal de prevenir perdre-les pel camp. Actualment, aquesta planta està en desús.