El moviment ocular inclou el moviment voluntari o involuntari del globus ocular. Els moviments oculars són utilitzats per diversos organismes (per exemple, mamífers, mosques, ocells, peixos, crancs, pops) per fixar, inspeccionar i rastrejar objectes visuals d'interès. Un tipus especial de moviment ocular, el moviment ràpid dels ulls, es produeix durant el son REM.
Els primats i molts altres vertebrats utilitzen tres tipus de moviments voluntaris dels ulls per rastrejar objectes d'interès: seguiment suau, canvis de vergència (per enfocar un objecte proper)[1] i moviment sacàdic.[2] Aquests tipus de moviments semblen ser iniciats per una petita regió cortical al lòbul frontal del cervell.[3][4] Això es corrobora amb l'eliminació del lòbul frontal. En aquest cas, els reflexos (com ara el reflex que mou els ulls a una llum en moviment) estan intactes, tot i que el control voluntari no es mostra.[5]
Bouma[6] crea una agrupació de lletres basada en la confusió que aquestes generen. Les lletres p i d poden ser agrupades segons aquest criteri per alguns estudis, però són difícilment vistes com a confoses en tasques de reconeixement. Bouma agrupa els següents:
Tot i això, algunes parelles de lletres de diferents grups també poden generar confusió (és el cas de la <a> i la <d>, la <h> i la <n>, i també la <x> i la <k>). Aquesta classificació presenta alguns problemes, ja que es desconeix les combinacions dins el coneixement del subjecte d'una sola lletra. Es va dur a terme un estudi on els subjectes miraven lletres majúscules i minúscules que eren projectades. L'estudi conclou que el grup descendent té una mitjana menor de fixació de l'ull que indica que el subjecte està prestant atenció a aquestes lletres (la lletra v i la y, i la lletra i amb la j). La intersecció en la x, k, v, y i w sembla ser un important focus d'atenció, i en les lletres simètriques (com és el cas de la o, i la x) hi ha una centralitat en la fixació. On les lletres tenen diversos punts d'atenció (com la g, a, i la z) sembla que les diferents parts es disputen per l'atenció. Els subjectes estan atents a la projecció de les lletres, en tant que si l'estímul es troba a l'esquerra, la focalització serà a l'esquerra i viceversa. En conclusió, tot i que els models sobre la identificació de lletres no està resolt, ja que presenten algunes incongruències o variants, aquests mencionats anteriorment són un punt de partida. A diferència d'altres estudis, el que va realotzar Bouma va tenir en compte la Llei de la Gestalt figura i fons.