El terme muckraker ((anglès) muck: fems,[1] brutícia,[2] / rake: rampí,[3] rastell)[4] fa referència als periodistes reformistes que van escriure predominantment a les revistes populars dels Estats Units de principis del segle xx. Es relaciona amb el periodisme d'investigació, el sensacionalisme i el periodisme vigilant ((anglès): "watchdog journalism"). El cas Watergate n'és un exemple d'aquest últim.
El corrent muckraker va sorgir entorn del 1900 i va continuar sent influent fins a la Primera Guerra Mundial. En aquest moment, el moviment, associat amb l'Era Progressista ((anglès): Progressive Era) als Estats Units, va arribar a la seva fi, degut a una combinació de boicots publicitaris, joc brut i patriotisme.[5]
Abans de la Primera Guerra Mundial, el terme "periodista d'investigació" s'utilitzà per referir-se de manera general a un escriptor que investiga i publica informes veraços per realitzar una auditoria o la funció de vigilància. En l'accepció moderna, el terme descriu tant un periodista que escriu en la tradició adversarial o alternativa, o un no-periodista el propòsit del qual en publicar és defensar la reforma i el canvi.[6]
L'origen del terme muckraker fa referència a un personatge del clàssic de John Bunyan Pilgrim's Progress, "l'home del rampí dels fems" ((anglès):"the Man with the Muck-rake") que rebutja la salvació per centrar-se en la immundícia. Es va fer popular després que el president Theodore Roosevelt, va referir-se a aquest personatge en un discurs del 1906, conegut com el discurs "The Man with the Muck Rake".[7]
Aquests escriptors es van centrar en una àmplia gamma de temes, incloent el monopoli del petroli, bestiar, processament i envasat de carn, medicines, treball infantil, la contaminació, higiene dels aliments, el treball assalariat, les condicions de treball a la indústria i l'agricultura, etc. En diversos casos, les revelacions sensacionalistes van portar a la protesta pública, investigacions governamentals i legals, i, en alguns casos, com la manca d'higiene del processament de carn a les envasadores de Chicago denunciat per Upton Sinclair a The Jungle, es van promulgar lleis per fer front als problemes esbombats pels escriptors.[8][9]