Muckraker

McClure's (portada de gener de 1901) va publicar diversos articles "muckraker" primerencs.

El terme muckraker ((anglès) muck: fems,[1] brutícia,[2] / rake: rampí,[3] rastell)[4] fa referència als periodistes reformistes que van escriure predominantment a les revistes populars dels Estats Units de principis del segle xx. Es relaciona amb el periodisme d'investigació, el sensacionalisme i el periodisme vigilant ((anglès): "watchdog journalism"). El cas Watergate n'és un exemple d'aquest últim.

El corrent muckraker va sorgir entorn del 1900 i va continuar sent influent fins a la Primera Guerra Mundial. En aquest moment, el moviment, associat amb l'Era Progressista ((anglès): Progressive Era) als Estats Units, va arribar a la seva fi, degut a una combinació de boicots publicitaris, joc brut i patriotisme.[5]

Abans de la Primera Guerra Mundial, el terme "periodista d'investigació" s'utilitzà per referir-se de manera general a un escriptor que investiga i publica informes veraços per realitzar una auditoria o la funció de vigilància. En l'accepció moderna, el terme descriu tant un periodista que escriu en la tradició adversarial o alternativa, o un no-periodista el propòsit del qual en publicar és defensar la reforma i el canvi.[6]

L'origen del terme muckraker fa referència a un personatge del clàssic de John Bunyan Pilgrim's Progress, "l'home del rampí dels fems" ((anglès):"the Man with the Muck-rake") que rebutja la salvació per centrar-se en la immundícia. Es va fer popular després que el president Theodore Roosevelt, va referir-se a aquest personatge en un discurs del 1906, conegut com el discurs "The Man with the Muck Rake".[7]

Aquests escriptors es van centrar en una àmplia gamma de temes, incloent el monopoli del petroli, bestiar, processament i envasat de carn, medicines, treball infantil, la contaminació, higiene dels aliments, el treball assalariat, les condicions de treball a la indústria i l'agricultura, etc. En diversos casos, les revelacions sensacionalistes van portar a la protesta pública, investigacions governamentals i legals, i, en alguns casos, com la manca d'higiene del processament de carn a les envasadores de Chicago denunciat per Upton Sinclair a The Jungle, es van promulgar lleis per fer front als problemes esbombats pels escriptors.[8][9]

Muckrakers destacats i la seva obra

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «fems». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «brutícia». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. «rampí». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  4. «rastell». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  5. Filler, Louis. The Muckrakers: New and Enlarged Edition of Crusaders for American Liberalism. University Park: Pennsylvania State University Press, 1976, p. 361, 367–68, Bannaners 372. ISBN 0-271-01212-9. 
  6. Lapsansky-Werner, Emma J. United States History: Modern America. Boston, MA: Pearson Learning Solutions, 2011. Print. Page 102
  7. Discurs de Theodore Roosevelt - 1906
  8. Sinclair, Upton. The Jungle. Doubleday, Page & Company, 1906. 
  9. Weinberg, Arthur; Weinberg, Lila. The Muckrakers: The Era in Journalism that Moved America to Reform, the Most Significant Magazine Articles of 1902 - 1912. Nova York: Capricon Books, 1964. 

Bibliografia

[modifica]
  • Cook, Fred J. The Muckrakers. Doubleday & Co, 1972. .
  • Gallagher, Aileen. The Muckrakers, American Journalism During the Age of Reform. The Rosen Publishing Group, 2006. .
  • Regier, CC. The Era of the Muckrakers. Peter Smith, 1957. .
  • Steffens, Lincoln. The Autobiography of Lincoln Steffens. abridged. Nova York: Harcourt, Brace & World, 1958. 
  • Years of Conscience: The Muckrakers. World Publishing Co, 1962. .
  • The Muckrakers: The Era in Journalism that Moved America to Reform, the Most Significant Magazine Articles of 1902–1912. Capricon Books, 1964. .
  • Wilson, Harold S. (1970). McClure's Magazine and the Muckrakers. Princeton, NJ: Princeton University Press. ISBN 069104600X.

Vegeu també

[modifica]