Mujahidí —fem.mujahidina, pl.mujahidins, mujahidines— (de l'àrabالمجاهدين, al-mujāhidīn, i el persaمجاهدين, mojahedin, pl. de مجاهد, mujāhid i mojahed, respectivament, participi actiu del verb àrab jàhada, que significa ‘fer el gihad’) o mujàhid (del mateix mot àrab, a partir del singular) significa ‘combatent’, ‘guerrer’ o ‘lluitador’ i és la paraula amb què hom designa els combatents islàmics involucrats en una guerra o qualsevol altre conflicte o disputa.[1]
La paraula mujàhid (amb la grafia francesa moudjahid) ja havia estat utilitzada durant la guerra d'Algèria per a designar els algerians alçats en armes contra el poder colonial francès.
No obstant això, el mot va esdevenir conegut a Occident arran de la invasió soviètica de l'Afganistan en els anys 80 i a partir de la forma del plural en persa, mojahedin. Els mujahidins eren un exèrcit irregular entrenat i finançat pel Pakistan i els Estats Units, entre d'altres, que lluitava contra les tropes soviètiques i contra el règim prosoviètic de Muhammad Najibullah. Una part d'aquests mujahidins van conformar anys més tard el gruix dels talibans.
Al nord d'Àfrica, els membres dels partits laics que combaten contra els fonamentalistes reivindiquen per a ells el terme mujahidí. A Algèria els fonamentalistes anomenen mujahidíns els seus enemics laics veterans de la Guerra d'Independència.
A Bòsnia i Hercegovina es van anomenar mujahidins tots els voluntaris internacionals musulmans que van combatre junt amb les tropes musulmanes locals durant la guerra que va tenir lloc des de 1992 fins a 1995.