Muntanyes de Phi Pan Nam

Plantilla:Infotaula indretMuntanyes de Phi Pan Nam
Imatge
Tipusserra
Localització
LocalitzacióTailàndia i Laos
Map
 18° 48′ 00″ N, 99° 50′ 30″ E / 18.8°N,99.8417°E / 18.8; 99.8417
SerraladaSistema Indo-Malai
Característiques
AltitudDoi Luang, 1.694
Dimensió135 (amplada) × 400 (longitud) km
Punt més altDoi Luang, Phi Pan Nam Range (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  (1.694 m Modifica el valor a Wikidata)
MaterialGres i laterita
Història
PeríodeTriàsic Modifica el valor a Wikidata
Les muntanyes de Phi Pan Nam a la vora del llac de Phayao, Tailàndia
Paó verd, espècie en perill

Les Muntanyes de Phi Pan Nam (tailandès ทิวเขาผีปันน้ำ, Thiokhao Phi Pan Nam) són un conjunt de serralades de l'Àsia Sud-oriental d'uns 400 km de longitud.

Des del Mekong, a la vora de Chiang Rai aquestes muntanyes s'estenen fins a la Província de Tak. Només una petita part a l'extrem nord-est del sistema orogràfic es troba a Laos; la resta es troba a Tailàndia. El punt més alt de la serralada és el Doi Luang (1.694 m), situat al nord-oest de la serralada.[1]

Les muntanyes de Phi Pan Nam són una sèrie de serres i depressions amb alineació NE - SO que, tot i no destacar per l'altura dels cims, tenen gran importància des del punt de vista hidrogràfic. Aquest sistema muntanyós divideix les conques del Mekong i del Chao Phraya, els rius més importants a Tailàndia.[2] Molts rius tenen les fonts a aquestes muntanyes i el nom Tailandès "Thiokhao Phi Pan Nam" significa "serralada dels esperits que divideixen les aigües", en referència a les antigues divinitats de les muntanyes. Geològicament les muntanyes de Phi Pan Nam tenen molta afinitat amb les Muntanyes de Khun Tan situades a l'oest, i les Muntanyes de Luang Prabang a l'est.[3]

Ecologia

[modifica]

Ecològicament els boscos d'aquestes serralades i depressions són un refugi per als elefants en certes zones protegides. També són un dels pocs llocs del món a on es troba el paó verd en estat salvatge, animal que prefereix viure a prop d'estanys o cursos d'aigua, lo més lluny possible de les zones d'habitació humana.[4]

La zona es trobava gairebé coberta de boscos fins a mitjan segle xx. Encara n'hi ha boscos tropicals secs amb zones de boscos tropicals humits a algunes parts de les muntanyes. Malgrat les àrees protegides, com els parcs nacionals, hi ha moltes zones sotmeses a l'efecte de vora.[5] El tram de la carretera AH2 entre Uttaradit i Chiang Rai passa pel mig d'aquestes muntanyes.

Referències

[modifica]
  1. Pic del Doi Luang
  2. «Heritage, Northern Thailand». Arxivat de l'original el 2007-01-26. [Consulta: 26 gener 2007].
  3. «Geology of Thailand - Ministry of Natural Resources and Environment, Bangkok». Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 7 febrer 2012].
  4. Brickle, Nick W. «Habitat use, predicted distribution and conservation of green peafowl (Pavo muticus) in Dak Lak Province, Vietnam». Biological Conservation, 105, 2, 2002, pàg. 189. DOI: 10.1016/S0006-3207(01)00182-3.
  5. Development of Integrated Farming for Environment Rehabilitation

Enllaços externs

[modifica]