Muntanyesa grisa bessona
Erebia rondoui  | |
|---|---|
.jpg) Imago prop del Canigó, Vallespir | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 173218 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Erebia |
| Espècie | Erebia rondoui Oberthür, 1908 |
.svg){kind=icon}
La muntanyesa grisa bessona (Erebia rondoui),[1] també anomenada muntanyesa griseta bessona,[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Taxonomia
[modifica]La muntanyesa grisa bessona va ser durant molt temps considerada una subespècie d'Erebia hispania, espècie endèmica de Sierra Nevada, però estudis moleculars van confirmar el seu estatus com a espècie.[3]
Distribució
[modifica]Espècie endèmica dels Pirineus, on és present des de l'extrem nord-oest d'Aragó i el sud-est del departament francès dels Pirineus Atlàntics fins al Ripollès i el departament dels Pirineus Orientals.[4][5][6][7] A Catalunya és present a gran part dels Pirineus i s'estén pels Prepirineus a les comarques de l'Alt Urgell, Berguedà i Solsonès. Aparentment és absent d'on es troba la muntanyesa griseta (Erebia cassioides), com ara Andorra i la cara nord de la Cerdanya.[5]
Descripció
[modifica]Envergadura alar d'entre 32 i 36 mm.[6] Dimorfisme sexual poc aparent. Anvers de color bru fosc. Ala anterior amb reflexos metàl·lics a la base i una banda taronja a la part exterior que conté dos ocels negres amb centre blanc que es toquen i que poden anar acompanyats d'altres de més petits. L'anvers de l'ala posterior presenta habitualment tres o quatre ocels negres amb centre blanc dins d'una franja taronja exterior. Les femelles presenten les franges taronges més extenses i els ocels més grans. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb el marge grisós i la base ataronjada. Revers de l'ala posterior de color gris clar, sovint amb una banda lleugerament més clara i delimitada per línies fosques. També pot presentar alguns petits ocels negres a la part exterior.[5]
-
Erebia rondoui anvers -
Erebia rondoui revers
Hàbitat
[modifica]Prats secs dels estatges alpí i subalpí.[5][6] Rang altitudinal des dels 1600 m als 2500 m.[5] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, sobretot Festuca, i possiblement Poa.[6]
Període de vol i hibernació
[modifica]Vola en una única generació entre principi de juliol i mitjans d'agost.[7] Hiberna com a eruga.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Muntanyesa grisa bessona». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., 01-12-2012. [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ Lattes, A.; Mensi, P.; Cassulo, L.; Balletto, E. «Genotypic variability in western European members of the Erebia tyndarus species group (Lepidoptera, Satyridae)» (en anglès). Nota lepidopterologica, Suppl. 5, 31-10-1994, pàg. 93–104. ISSN: 0342-7536.
- ↑ «Erebia rondoui» (en anglès). UICN, 29-01-2009. [Consulta: 30 març 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
- ↑ 7,0 7,1 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
Enllaços externs
[modifica]
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)