Erebia rondoui | |
---|---|
Imago prop del Canigó, Vallespir | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 173218 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Família | Nymphalidae |
Tribu | Satyrini |
Gènere | Erebia |
Espècie | Erebia rondoui Oberthür, 1908 |
La muntanyesa grisa bessona (Erebia rondoui),[1] també anomenada muntanyesa griseta bessona,[2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
La muntanyesa grisa bessona va ser durant molt temps considerada una subespècie d'Erebia hispania, espècie endèmica de Sierra Nevada, però estudis moleculars van confirmar el seu estatus com a espècie.[3]
Espècie endèmica dels Pirineus, on és present des de l'extrem nord-oest d'Aragó i el sud-est del departament francès dels Pirineus Atlàntics fins al Ripollès i el departament dels Pirineus Orientals.[4][5][6][7] A Catalunya és present a gran part dels Pirineus i s'estén pels Prepirineus a les comarques de l'Alt Urgell, Berguedà i Solsonès. Aparentment és absent d'on es troba la muntanyesa griseta (Erebia cassioides), com ara Andorra i la cara nord de la Cerdanya.[5]
Envergadura alar d'entre 32 i 36 mm.[6] Dimorfisme sexual poc aparent. Anvers de color bru fosc. Ala anterior amb reflexos metàl·lics a la base i una banda taronja a la part exterior que conté dos ocels negres amb centre blanc que es toquen i que poden anar acompanyats d'altres de més petits. L'anvers de l'ala posterior presenta habitualment tres o quatre ocels negres amb centre blanc dins d'una franja taronja exterior. Les femelles presenten les franges taronges més extenses i els ocels més grans. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb el marge grisós i la base ataronjada. Revers de l'ala posterior de color gris clar, sovint amb una banda lleugerament més clara i delimitada per línies fosques. També pot presentar alguns petits ocels negres a la part exterior.[5]
Prats secs dels estatges alpí i subalpí.[5][6] Rang altitudinal des dels 1600 m als 2500 m.[5] L'eruga s'alimenta de diverses gramínies, sobretot Festuca, i possiblement Poa.[6]
Vola en una única generació entre principi de juliol i mitjans d'agost.[7] Hiberna com a eruga.[6]