Spialia sertorius | |
---|---|
Imago a Amarante, Porto, Portugal ♂ | |
Dades | |
Hoste | |
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 174403 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Lepidoptera |
Subordre | Glossata |
Superfamília | Papilionoidea |
Família | Hesperiidae |
Tribu | Carcharodini |
Gènere | Spialia |
Espècie | Spialia sertorius (Hoffmannsegg, 1804) |
Nomenclatura | |
Protònim | Papilio sertorius |
El murri de la pimpinella (Spialia sertorius)[1][2] és una espècie de lepidòpter papilionoïdeu de la família dels hespèrids (Hesperiidae) present als Països Catalans.
Present a gran part d'Europa, des de la península Ibèrica fins al nord-oest d'Alemanya, l'oest de Txèquia, Àustria i la península Itàlica, així com al nord d'Àfrica i a l'Àsia fins a l'Altai, el Tibet i l'Amur. Absent de les principals illes mediterrànies i de les illes Britàniques.[3][4] Ocupa gran part de la península Ibèrica, mentre que a Catalunya només és absent a les grans planes agrícoles de l'Empordà, la Depressió Central i el delta de l'Ebre.[5]
Envergadura alar d'entre 21 i 24 mm.[6] Sense dimorfisme sexual. Anvers de l'ala anterior de color marró molt fosc amb gran quantitat d'escates grises a la zona basal i diverses taques blanques a la part central i exterior. Anvers de l'ala posterior bru fosc amb diverses taques blanques. Presenta les fímbries escaquejades i és diagnòstic la manca de fímbria negra a l'alçada de V5 a l'ala anterior, caràcter que el permet distingir d'espècies semblants. Revers de l'ala anterior semblant a l'anvers, però amb la punta i la vora superior d'un to més vermellós. Revers de l'ala posterior de color bru vermellós o grogós amb diverses taques blanques ben marcades.[5]
Ocupa diversos tipus de llocs oberts càlids, com ara matollars, prats secs, clarianes de bosc, landes, etc.[4][6] Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1650 m a Europa i des dels 500 m als 2500 m a la Serralada de l'Atles.[4] L'eruga s'alimenta de diverses rosàcies, sobretot la pimpinella (Sanguisorba minor), però potser també d'espècies de Potentilla o Rubus. Al nord d'Àfrica l'eruga s'alimenta de Sanguisorba magnolii.[4][6]
Vola en dues generacions, amb una primera a la primavera, entre març i juny, i una segona a l'estiu, entre juliol i setembre. Al nord d'Àfrica també hi poden haver tres generacions entre finals de febrer i octubre.[4][5] Hiverna com a eruga.[6]
Els mascles són territorials. Els adults es poden aplegar en gran nombre en sòls humits propers a cursos d'aigua junt amb d'altres hespèrids i licènids.[6] Les femelles ponen els ous individualment sobre les poncelles o els folíols de la seva planta nutrícia.[5]