És una planta herbàciaperenne i vivaç amb bulb que pot atènyer els 30 cm d'altura. Les fulles són basals, linears, senceres i espatulades, amb l'extrem més estret. Les flors, petites, són blaves amb el periant tubular, més o menys urceolat, format per sis tèpals soldats que en fan presents en una mena de puntes terminals de color blanc. S'agrupen en una inflorescència racemosa terminal, situada al capdamunt d'un escap que pot de 20 a 40 cm d'altura, i formada per un nombre de flors pedicelades que oscil·la entre 12 i 20. L'androceu és format per sis estams, al gineceu l'ovari és súper i trilocular. El fruit és una càpsula.[2][3]
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1753, sota el nom d'Hyacinthus botryoides, al primer volum de l'obra Species Plantarum de Carl von Linné (1707-1778).[4][5] L'any 1768 el botànic escocès Philip Miller (1691-1771) va col·locar el tàxon al gènere Muscari donant-li el seu nom actual, Muscari botryoides, publicat a la vuitena edició de la seva obra The Gardeners Dictionary.[6][7][8]
↑«Hyacinthus botryoides L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 13 abril 2024].
↑«Muscari botryoides (L.) Mill.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 13 abril 2024].