Una màscara de protecció respiratòria és un dispositiu dissenyat per protegir al portador de la inhalació d'atmosferes perilloses, incloent partícules com pols, microorganismes aerotransportats, fums, vapors i gasos perillosos. Hi ha dues categories principals: màscares filtrants en que l'aire s'obté de filtratge de l'atmosfera contaminada i màscares en que l'aire és subministrat per un tanc. Dins de cada categoria, s'utilitzen tècniques diferents per reduir o eliminar contaminants atmosfèrics nocius.
Les màscares que filtren l'aire van des d'unes màscares facials d'un sol ús, relativament econòmiques, de vegades denominades màscares de pols, fins a models reutilitzables més robusts amb cartutxos substituïbles sovint anomenats màscares de gas.
Article principal: Màscara protectora autofiltrant
La norma europea EN 149 defineix les classes següents de les màscares filtrants[1] o "filtering face pieces" (FFP):
Classe[2] | Límit de penetració del filtre (a un flux d'aire de 95 l/min) | Fuga interior |
---|---|---|
FFP1 | Filtra almenys el 78% de les partícules a l'aire | <22% |
FFP2 | Filtra almenys el 92% de les partícules a l'aire | <8% |
FFP3 | Filtra almenys el 98% de les partícules a l'aire | <2% |