Icona del s. XVII de l'Escola de Stroganov | |
Nom original | (el) Μάξιμος ο Ομολογητής |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 579 Constantinoble (Turquia) |
Mort | 13 agost 662 (82/83 anys) Lazika |
Sepultura | Monestir de Sant Màxim, a Schemaris (Lazika, Geòrgia) |
Monjo | |
Dades personals | |
Religió | Cristianisme calcedoni |
Activitat | |
Ocupació | teòleg, filòsof |
Professors | Sofroni de Jerusalem |
Alumnes | Anastasi el Sinaita |
confessor, Homolegetes | |
Celebració | Tota la cristiandat |
Canonització | Antiga |
Festivitat | 13 d'agost (21 d'agost entre els ortodoxos) |
Màxim el Confessor (grec antic: Μάξιμος ὁμολογητής; llatí: Maximus Confessor) o Màxim el Monjo (grec antic: Μάξιμος μοναχός) fou un destacat eclesiàstic romà d'Orient que va viure als segles vi i vii. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Va néixer a Constantinoble vers el 580 de pares nobles i coneguts per la seva pietat. Fou educat amb cura i va obtenir l'excel·lència en gramàtica, retòrica, i filosofia i en aquesta darrera va predicar l'amor a la veritat.
El 610 l'emperador Heracli, que acabava de pujar al tron, el va nomenar secretari en cap i li va donar molta confiança. Va deixar el càrrec en data desconeguda però probablement a l'entorn del 625, i se'n va anar com a monjo al monestir de Chrysopolis, al Bòsfor, però al costat asiàtic; allí es va destacar per les seves pràctiques de rigorós ascetisme, i finalment va arribar a hegumen (abat) del monestir.
Un temps després se'n va anar a Cartago, però no se sap s'hi hi va romandre o va tornar. El 645 encara era a Àfrica, quan va tenir una disputa amb Pirrus I, el deposat patriarca de Constantinoble, en presència del patrici Gregori i uns quants bisbes de la província, en què va parlar contra l'heretgia monotelista, que després fou anatematitzada pels bisbes africans en un concili. El mateix Pirros fou convençut pel seu rival i va renunciar a les seves creences, però després hi va retornar i fou altre cop patriarca breument vers el 654.
Mentre Màxim, després de l'elecció de Martí I va anar a Roma on va estimular l'opinió del papa contra els monotelistes i el va impulsar a convocar el concili del Laterà que va anatematitzar l'heretgia i les seves derivacions, cosa que va irritar a l'emperador Constant II que ja havia decidit extingir la controvèrsia per mitjà d'un tipos (edicte, Τύπος) i va fer enviar al papa, a Màxim i a altres bisbes occidentals presoners a Constantinoble (654). El papa fou enviat a l'exili al Quersonès Tàuric on va morir (655). Màxim fou desterrat a Byza a Tràcia. Teodosi bisbe de Cesarea de Bitínia i dos nobles, Pau i Teodosi amb alguns altres, van tractar de convèncer a Màxim d'acceptar la doctrina monotelista, però no ho van aconseguir. Un temps després fou portat a Constantinoble i empresonat i mutilat als pocs dies (se li va tallar la llengua i la mà dreta) per tornar a ser enviat a l'exili al Caucas on va morir al cap de poc.
Va escriure:
És considerat sant per l'església grega i per la llatina i se celebra el 21 de gener i el 12 i 13 d'agost pels grecs, i el 13 d'agost pels llatins.[1]