Mètode de Fowler

El Mètode de Fowler (rentada de N2) és una tècnica utilitzada per a mesurar l'espai mort anatòmic d'un individu i poder emetre un diagnòstic. Aquest "espai" és el volum d'aire inspirat que roman a les vies de conducció de l'aparell respiratori i no participa en l'intercanvi gasós.

Procediment

[modifica]
Corba sigmoide del percentatge de nitrogen espirat.

El pacient respira amb normalitat a través d'una caixa de distribució, i el tub per a mostres d'un analitzador ràpid de nitrogen obté contínuament mostres de l'aire als llavis. Es realitza una inspiració d'oxigen pur i, a partir d'ella, els resultats del mesurament es reflecteixen en una gràfica que relaciona el percentatge de nitrogen espirat enfront del temps.[1]

Representació gràfica

[modifica]

Després de la inspiració d'oxigen al 100%, el mesurament de nitrogen en l'analitzador cau a 0. Un cop començada l'expiració, el primer tram de la gràfica continua horitzontalment (segueix sent 0), mesura que surt aire de les vies respiratòries corresponent a la inspiració immediatament anterior i provinent de l'espai mort anatòmic. A continuació, comença a ascendir seguint una corba sigmoide a mesura que l'aire de l'espai mort és rentat (es barreja) cada vegada més per aire alveolar, fins a tornar a estabilitzar el mesurament al voltant del 40% (nitrogen espirat) en l'anomenada altiplà alveolar, que en les persones sanes no és molt aplanada, i en els pacients amb pneumopaties es pot elevar de forma escarpada.[1]

Mesura del N2 respecte al temps

Interpretació

[modifica]

Per al càlcul de l'espai mort anatòmic, s'empra una nova gràfica en la qual se substitueix, en l'eix d'abscisses, el temps pel volum total espirat, mantenint-se en ordenades el valor de percentatge de nitrogen espirat. A l'eix d'abscisses hi haurà un punt des del qual, traçant una vertical que talli la nova corba sigmoide, permeti establir dues àrees, A i B, d'idèntica superfície delimitades per la corba, la vertical i els límits superior i inferior de la gràfica. Aquest punt, referit al volum espirat, serà l'espai mort anatòmic.[2]

Resultats i aplicació clínica

[modifica]

Mitjançant el mètode s'obté un valor que representarà el volum d'espai mort anatòmic de l'individu. El valor normal oscil·la al voltant de 150 ml,[3] però pot elevar o descendir com a resultat de diverses patologies.

Augment de l'espai anatòmic

[modifica]
Bronquièctasi
  • Intubació: la intubació de pacients hospitalaris augmentarà l'espai mort anatòmic de les seves vies respiratòries, en actuar el tub com un segment més en què no hi haurà intercanvi.
  • Síndrome de Mounier-Kuhn o traqueobroncomegalia: caracteritzat per un marcat augment del calibre de la tràquea i els bronquis principals.[4]
  • Bronquièctasis quístiques: dilatacions saculars dels bronquis que apareixen en malalties com la fibrosi quística o la discinèsia ciliar primària.

Disminució de l'espai anatòmic

[modifica]
Lobectomia del lòbul inferior esquerre
  • Traqueotomia: l'espai mort anatòmic es pot veure reduït fins a un 60%[5] en obrir-se la tràquea a l'exterior uns centímetres abans.
  • Tumors bronquials: poden produir l'obstrucció d'un bronqui principal o lobar.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 West, John B. Fisiologia respiratòria (en castellà). 7a. Madrid: Panamericana, 2005, p. 19-21. ISBN 9788479034931. 
  2. ↑ Mario A. Dvorkin, Daniel P. Cardinali, Roberto H.Iermoli. Bases fsiológicas de la pràctica mèdica. 14 a. Madrid: Panamericana, 2010, p. 128-9. ISBN 978-950-06-0253-2. 
  3. ↑ Sansores, Raúl H, Ramírez-Venegas Alejandra. «Capítol 25 Volums pulmonars i la mecànica pulmonar». A: René Drucker Colin. Fisiologia mèdica. Mèxic: El manual modern, juny 2005, p. 289-303. ISBN 970-729-069-2. 
  4. ↑ Drs. Ileana Mastropierro, Mariana Benavente, Anabella Beviglia, Marianela Bonini, Lucila Gadda, Darío Guarda i Martina Guerrero * «Traqueobroncomegalia congènita». Fitxers argentins de pediatria, 104, 5, 2006. ISSN: 1668-3501 ISSN 1668-3501.
  5. ↑ Sánchez de León, Roberto. Bases de la pneumologia clínica. 2 a. Caracas: Consell de desenvolupament científic i humanístic, 2004, p. 35. ISBN 980-00-2177-9. 

Enllaços externs

[modifica]
  • Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica, SEPAR .