Mons | |||||
Tipus | comuna de França | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | França | ||||
Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
Regió | Occitània | ||||
Departament | Erau | ||||
Població humana | |||||
Població | 663 (2021) (29,7 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Localitzat a l'entitat territorial estadística | àrea de concentració metropolitana de Bédarieux unité urbaine d'Olargues (fr) | ||||
Superfície | 22,32 km² | ||||
Altitud | 248 m-117 m-1.054 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 34390 | ||||
Fus horari | |||||
Lloc web | monslatrivalle.fr | ||||
Mònts[1] (occità) o Mons (francès) és un comú occità del Llenguadoc, a la part septentrional del departament de l'Erau (regió d'Occitània).
Mons és un comú de tipus rural, ja que és un dels comuns de densitat baixa o molt baixa, en el sentit de la quadrícula de densitat municipal de l'Insee.[2][3][4][5] Pertany a la unitat urbana d'Olargues, una aglomeració intradepartamental que agrupa sis comuns l'any 2017.[6][7][8]
A més, la ciutat forma part de la zona d'atracció de Bédarieux, de la qual n'és un comú de la corona.[9] Aquesta zona, que inclou 26 comuns, es classifica en zones de menys de 50.000 habitants.[10][11]
L'ús del sòl del comú, tal com mostra la base de dades biofísica europea d'usos del sòl Corine Land Cover (CLC), està marcat per la importància dels boscos i dels entorns seminaturals (80% el 2018), una proporció idèntica a la del 1990 (79,7%). La distribució detallada del 2018 és la següent: boscos (66,8%), espais oberts, amb poca o nul·la vegetació (13,2%), zones agrícoles heterogènies (11,7%), conreus permanents (8,3%).[12]
L'IGN també ofereix una eina en línia per comparar l'evolució en el temps de l'ús del sòl al comú (o territoris a diferents escales). Es pot accedir a diversos períodes a partir de mapes o fotografies aèries: la carta Cassini (segle XVIII), la carta d'état-major (1820-1866) i el període actual (des del 1950).[13]
El territori del comú de Mons és vulnerable a diversos riscos naturals: meteorològics (tempesta, tempesta, neu, fred extrem, onada de calor o sequera), inundacions, incendis forestals, esllavissades i terratrèmols (sismicitat molt baixa). També està exposada a dos riscos tecnològics, el transport de materials perillosos i la ruptura d'una presa, i a dos riscos específics: el risc miner i el risc de radó.[14] Un lloc publicat pel BRGM permet avaluar de manera senzilla i ràpida els riscos d'un immoble situat ja sigui per la seva adreça o pel número de la seva parcel·la.[15]
Determinats punts del territori comunal poden veure's afectats pel risc d'inundació per desbordament de cursos d'aigua, en particular el riu Orb, el Jaur i el ruisseau d'Héric. La població va ser reconeguda com a estat de desastre natural pels danys causats per inundacions i esllavissades de fang que es van produir els anys 1982, 1987, 1995, 1996, 1997, 2011, 2013, 2014 i 2018.[16][14]
Mons està exposada al risc d'incendi forestal. El juny de 2013 es va aprovar un Pla departamental de protecció dels boscos contra els incendis (PDPFCI) i s'allarga fins a l'any 2022, quan s'ha de renovar. Les mesures individuals de prevenció d'incendis s'especifiquen per dos decrets prefecturals i s'apliquen a les zones exposades a incendis forestals i a menys de 200 metres d'ells. El decret de 25 d'abril de 2002 regula l'ús del foc prohibint especialment la posada de foc, fumar i llençar burilles a les zones sensibles i a les vies que les travessen sota pena de sancions. El decret d'11 de març de 2013 fa obligatòria la compensació, responsabilitat del propietari o beneficiari.[17][18]
El comú és vulnerable al risc d'esllavissades consistents principalment en la contracció-inflació de sòls argilosos.[19] Aquest perill és probable que provoqui danys importants als edificis en cas d'alternança de períodes de sequera i pluja. El 39,1% del terme municipal es troba en perillositat mitjana o alta (59,3% a nivell departamental i 48,5% a nivell nacional). Dels 577 edificis comptabilitzats al comú l'any 2019, 445 es troben en risc mitjà o alt, és a dir, el 77%, enfront del 85% a nivell departamental i el 54% a nivell nacional. Es disposa d'un mapa de l'exposició del territori nacional a la contracció i la inflació dels sòls argilosos consultable al lloc web del BRGM.[20][21]
A més, per tal de conèixer millor el risc d'enfonsament del terreny, l'inventari nacional de cavitats subterrànies permet localitzar les que hi ha al comú.[22]
En diverses parts del territori nacional el radó, acumulat en determinats habitatges o altres locals, pot constituir una important font d'exposició de la població a radiacions ionitzants. Alguns comuns del departament es veuen afectats pel risc de radó a un nivell més o menys elevat. Segons la classificació del 2018, el comú de Mons està classificat a la zona 3, és a dir, zona amb un important potencial de radó.[23]
El risc de transport de materials perillosos al comú està lligat al seu pas per grans infraestructures viàries o ferroviàries o la presència d'un gasoducte de transport d'hidrocarburs. Un accident que es produeixi en aquestes infraestructures és susceptible de tenir greus efectes sobre els béns, les persones o el medi ambient, segons la naturalesa del material transportat. Es poden recomanar disposicions urbanístiques en conseqüència.[24]
La població també es troba aigües avall de la presa des monts d'Orb, una estructura de classe A [25] al riu Orb, posada en marxa l'any 1961 i amb un embassament de 30,6 milions de metres cúbics. Com a tal és possible que es vegi afectat per l'ona de submersió per una ruptura d'aquesta estructura.[26]
L'estudi Geodéris Scanning realitzat l'any 2008 va establir per al departament de l'Hérault una identificació ràpida de les zones de risc miner vinculades a la inestabilitat del terreny.[27] El 2015 es va complementar amb un estudi en profunditat de les antigues explotacions mineres al jaciment de carbó de Graissessac i al districte polimetàl·lic de Villecelle. El comú està afectat pel risc miner, lligat principalment a l'evolució de cavitats subterrànies abandonades i sense manteniment després de l'explotació de les mines.[28]