Muscidae | |
---|---|
Musca domestica | |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Arthropoda |
Classe | Insecta |
Ordre | Diptera |
Subordre | Brachycera |
Superfamília | Muscoidea |
Família | Muscidae Latreille, 1802 |
Subfamílies | |
Els múscids (Muscidae) són una família de dípters braquícers de l'infraordre dels esquizòfors,[1] vulgarment coneguts com a mosques. Es distribueixen a tot el món. La família conté 187 gèneres i 5.218 espècies descrites.[1] Entre elles està la mosca domèstica que viu associada a l'ésser humà; no obstant això, la majoria de les espècies no són sinantrópiques. El registre fòssil més antic data de l'Eocè.
Les antenes són de tres segments i amb aresta sovint plomosa en tota la seva longitud, hi ha una sutura frontal, i els caliptres estan ben desenvolupats. L'hipopleura no sol tenir pèls; en general, hi ha més d'una pèl esternopleural. La vena R té dues branques, la cel·la R5 és paral·lela o s'estreta distalment, i la vena 2A és curta i no arriba al marge de l'ala.
Les larves es desenvolupen principalment en matèria orgànica en descomposició i es poden trobar en diversos hàbitats, incloent fem, vegetació en descomposició, sòl, nius d'ocells i insectes i carronya.
Els adults poden ser depredadors, hematòfags, sapròfags o s'alimenten d'exsudats de plantes i animals. Són atrets per nombroses substàncies, com ara sucre, suor, llàgrimes i sang. La mosca comuna (Musca domestica) és l'espècie més coneguda. Altres mosques, pertanyents als gèneres Hydrotaea i Muscina, són importants a causa que s'utilitzen en estudis de casos forenses.[2]
Molts múscids són vectors passius de patògens de malalties com la febre tifoidea, disenteria, àntrax, etc.
Llista de gèneres segons el Catalogue of Life:[3]
|
|
|
|
|