NGC 2027 | |
---|---|
Tipus | cúmul estel·lar |
Descobert per | James Dunlop |
Data de descobriment | 6 novembre 1826 |
Constel·lació | Orada |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Magnitud aparent (V) | 10,97 (banda V)[1] |
Ascensió recta (α) | 5h 35m 0.33s[2] |
Declinació (δ) | -67° 4' 54.2399''[2] |
Part de | Gran Núvol de Magalhães |
Catàlegs astronòmics | |
NGC | 2027 |
NGC 2027 (New General Catalogue) ESO 86-13 (European Southern Observatory Catalog) [SL63] 592 (A catalogue of clusters in the Large Magellanic Cloud (en) ) |
NGC 2027 (també conegut com a ESO 86-SC13 ) és un cúmul obert de magnitud 12 situat a la constel·lació de l'Orada. A més forma part del Gran Núvol de Magallanes. Fou descobert per James Dunlop el 6 de novembre de 1826. El seu diàmetre aparent és de 0,7 minuts d'arc.[3]