NGC 70 | |
---|---|
Tipus | galàxia espiral |
Tipus morfològic | Sb[1] |
Descobert per | William Parsons |
Data de descobriment | 7 octubre 1855 |
Constel·lació | Andròmeda |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 96,86 Mpc [2] |
Desplaçament cap al roig | 0,02382[1] |
Magnitud aparent (V) | 13,4 (banda V) |
Velocitat radial | 7.166 km/s[3] |
Ascensió recta (α) | 0h 18m 22.572s[4] |
Declinació (δ) | 30° 4' 46.3501''[4] |
Catàlegs astronòmics | |
NGC | 70 |
NGC 70 (New General Catalogue) 2MASX J00182252+3004465 (Two Micron All Sky Survey, Extended source catalogue) MCG+05-01-067 (Morphological Catalogue of Galaxies) IRAS F00157+2948 (IRAS) UGC 174 (Uppsala General Catalogue) PGC 1194 (Catàleg de galàxies principals) IC 1539 (Catàleg Índex) APG 113 (Atlas of Peculiar Galaxies) Z 499-108 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies) UZC J001822.6+300446 (catàleg Zwicky actualitzat) Z 0015.8+2949 (Catàleg de Galàxies i Cúmuls de Galàxies) LEDA 1194 (Lyon-Meudon Extragalactic Database) SDSS J001822.57+300446.3 (Sloan Digital Sky Survey) |
NGC 70 és una galàxia espiral localitzada a la constel·lació d'Andròmeda.[5] Va ser descoberta l'11 de setembre de 1784 per R. J. Mitchell i també va ser observada el 19 de desembre de 1897 per Guillaume Bigourdan de França, qui la va descriure com "extremadament feble, molt petita, rodona, entre 2 estels febles".[6]