Tipus | instrument de metall |
---|---|
Localització | Corea |
El nabal, també anomenat "napal", és un instrument musical en forma de trompa de llautó llarga i recta utilitzada en la música tradicional coreana. Com que l'instrument no té vàlvules ni forats per als dits, no és un instrument melòdic sinó que produeix un to únic i profund sostingut sense cap melodia. La freqüència precisa del to produït pot ser molt diferent en funció de la mida de cada instrument individual. La longitud d'un "nabal" és de 3 peus i 8 polzades, aproximadament uns 115 centímetres, tot i que pot variar. Es divideix en 2 o 3 seccions, i disposa d'un tub de llautó que s'adapta. El nabal va ser introduït com a instrument militar durant la dinastia Koryo, el regnat del rei Gongmin. No té vàlvules de pistó i produeix tons naturals en el rang de 3 a 4 tons, que depèn de l'instrument individual.[1][2]
Entre els instruments musicals tradicionals coreans, el nabal és l'únic instrument de vent de llautó existent. No se sap quan va començar a fer-se servir. Se sol utilitzar conjuntament amb l'oboè cònic, la conquilla, els platets, el gong gran i el Yonggo o "tambor de drac" en la música processional.[3]
El "nabal" s'ha utilitzat al llarg de la història principalment en la música processional militar anomenada daechwita, així com en nongak (música dels agricultors rurals) per assenyalar el començament i el final de les actuacions. Així, s'utilitza quan un grup de música "pungmul" entra a un poble (aleshores, el Nabal es bufa 3 vegades com a senyal), com també quan es reuneix o surt d'aquest. Les persones que exploten el nabal són el "Daeposu", "Sangsoe", "Seoljanggu". Qualsevol d'aquestes persones pot bufar-la. Si l'instrument es bufa una vegada és un avís per tal que les persones que estan disperses es preparin, si es bufa dues vegades vol dir que tothom s'haurà de reunir i preparar-se per sortir, i si són tres vegades aleshores significa que hauran de marxar.[4]