Narcissus viridiflorus
  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 162196 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Amaryllidaceae |
| Tribu | Narcisseae |
| Gènere | Narcissus |
| Espècie | Narcissus viridiflorus Schousb. |
.svg){kind=icon}
Narcissus viridiflorus es troba dins de la Secció botànica Serotini Parl junt amb les espècies N. serotinus, N. obsoletus i N. elegans segons Flora Iberica, encara que antigament se la va classificar dins el grup Jonquillae DC. ap. Red.[1] Les fulles són de secció semicircular i la corona és molt curta. Els narcissos són plantes herbàcies bulboses; en aquesta espècie el bulb subglobós presenta túniques externes de color marró fosc. Les fulles linears, de marge llis i de secció semicircular cobertes a la base per beines que venen del bulb per prolongació de les túniques externes. Les flors són solitàries de color blanc.
Descripció
[modifica]És una planta herbàcia glabra d'uns 17-47 cm d'alçada. El bulb és subglobós amb túniques membranoses d'un color castany fosc que es perllonga en una beina d'uns 24-102 mm. El peduncle florífer és llarg i sense fulles. L'escap, és de secció estretament el·líptica, és estriat i fistulós. A vegades no presenta fulles, la seva característica interessant és que presenta una extrema reducció a la mínima expressió de totes les seves parts florals i la introducció del pigment clorofíl·lic verdós fins als pètals els quals actuen alhora com a fulles també. Té unes petites i primes flors d'un verd ratllat amb una corona segmentada molt petita o reduïda; però deliciosament perfumada, la qual posseeix el 100% de la fragància jonquilla.
Fulles
[modifica]Són linears, de marge llis, de secció estretament el·líptica, amb dues quilles poc marcades en la cara dorsal, cobertes per la prolongació de les túniques externes del bulb.
Flors
[modifica]- L'espata és membranosa, lanceolada, embeinadora a la base i d'un color castany clar.
- Les flors són pedicelades, el tub del periant es va eixamplant gradualment cap a l'àpex. Els tèpals són de color verd i subiguals.
- Floreix de l'octubre al novembre[2]
- L'ovari és verdós.
Distribució i hàbitat
[modifica]Narcissus viridiflorus pot trobar-se en zones de dunes fixes, en clarianes de suredes, pinedes i bruguerals. Pot arribar a una altitud d'uns 250 m sobre el nivell del mar i distribuir-se pel sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica (nord del Marroc). A la península Ibèrica es troba a les serres del sud de Cadis: la Línia de la Concepción, San Roque y Los Barrios.
Observacions
[modifica]És una espècie singular dins del seu gènere per la seva corona vestigial i el seu tub molt curt.
Taxonomia
[modifica]Narcissus viridiflorus va ser descrita pel botànic, algòleg i explorador danès, Peder Kofod Anker Schousboe i publicat a Iagttagelser over Vextriget i Marokko… 157, a l'any 1800.[3]
Nombre de cromosomes de Narcissus viridiflorus (Fam. amaril·lidàcies) i tàxons infraespecífics: 2n=28[4]
Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cefís i de la nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa.
El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que es pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta és embriagadora).
viridiflorus: epítet llatí que significa "amb flors verdes".[5]
- Chloraster fissus Haw.
- Chloraster integer Haw.
- Chloraster viridiflorus (Schousb.) M.Roem.
- Hermione viridiflora (Schousb.) Haw.
- Jonquilla viridiflora (Schousb.) Raf.
- Narcissus integer (Haw.) Spach
- Prasiteles viridiflorus (Schousb.) Salisb.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Narcissus viridiflorus» (en anglès). Herbertia. American Plant Life Society [Orlando (Florida)], 9, 1, gener 1953, pàg. 32-36 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Narcissus viridiflorus» (en castellà). [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Narcissus viridiflorus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Valdés Bermejo, E. «Número cromosomáticos de plantas occidentales, 55-63» (en castellà). Anales Jardín Botánico de Madrid, 1980, pàg. 37(1): 193-198 [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ A Epítets Botànics
- ↑ «Narcissus viridiflorus a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 15 maig 2020].
Bibliografia
[modifica]- «Narcissus assoanus». Germplasm Resources Information Network.
- «Rushleaf jonquil». uBio.
- Brickell, Christopher. Gardener's Encyclopedia of Plants & Flowers. Colour Library Books, 1996, p. 518. ISBN 1-85833-472-1.
- S. Castroviejo, E. Rico. Flora iberica, Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Real Jardín Botánico, CSIC, 2013, p. 345. ISBN 978-84-00-09745-5.
