![]() ![]() | |
Estat de conservació | |
---|---|
![]() | |
Gairebé amenaçada | |
UICN | 162196 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Eukaryota |
Regne | Plantae |
Ordre | Asparagales |
Família | Amaryllidaceae |
Tribu | Narcisseae |
Gènere | Narcissus |
Espècie | Narcissus viridiflorus ![]() Schousb. |
Narcissus viridiflorus es troba dins de la Secció botànica Serotini Parl junt amb les espècies N. serotinus, N. obsoletus i N. elegans segons Flora Iberica, encara que antigament se la va classificar dins el grup Jonquillae DC. ap. Red.[1] Les fulles són de secció semicircular i la corona és molt curta. Els narcissos són plantes herbàcies bulboses; en aquesta espècie el bulb subglobós presenta túniques externes de color marró fosc. Les fulles linears, de marge llis i de secció semicircular cobertes a la base per beines que venen del bulb per prolongació de les túniques externes. Les flors són solitàries de color blanc.
És una planta herbàcia glabra d'uns 17-47 cm d'alçada. El bulb és subglobós amb túniques membranoses d'un color castany fosc que es perllonga en una beina d'uns 24-102 mm. El peduncle florífer és llarg i sense fulles. L'escap, és de secció estretament el·líptica, és estriat i fistulós. A vegades no presenta fulles, la seva característica interessant és que presenta una extrema reducció a la mínima expressió de totes les seves parts florals i la introducció del pigment clorofíl·lic verdós fins als pètals els quals actuen alhora com a fulles també. Té unes petites i primes flors d'un verd ratllat amb una corona segmentada molt petita o reduïda; però deliciosament perfumada, la qual posseeix el 100% de la fragància jonquilla.
Són linears, de marge llis, de secció estretament el·líptica, amb dues quilles poc marcades en la cara dorsal, cobertes per la prolongació de les túniques externes del bulb.
Narcissus viridiflorus pot trobar-se en zones de dunes fixes, en clarianes de suredes, pinedes i bruguerals. Pot arribar a una altitud d'uns 250 m sobre el nivell del mar i distribuir-se pel sud-oest d'Europa i nord-oest d'Àfrica (nord del Marroc). A la península Ibèrica es troba a les serres del sud de Cadis: la Línia de la Concepción, San Roque y Los Barrios.
És una espècie singular dins del seu gènere per la seva corona vestigial i el seu tub molt curt.
Narcissus viridiflorus va ser descrita pel botànic, algòleg i explorador danès, Peder Kofod Anker Schousboe i publicat a Iagttagelser over Vextriget i Marokko… 157, a l'any 1800.[3]
Nombre de cromosomes de Narcissus viridiflorus (Fam. amaril·lidàcies) i tàxons infraespecífics: 2n=28[4]
Narcissus nom genèric que fa referència del jove narcisista de la mitologia grega Νάρκισσος (Narkissos) fill del déu riu Cefís i de la nimfa Liríope; que es distingia per la seva bellesa.
El nom deriva de la paraula grega: ναρκὰο, narkào (= narcòtic) i es refereix a l'olor penetrant i embriagant de les flors d'algunes espècies (alguns sostenen que la paraula deriva de la paraula persa نرگس i que es pronuncia Nargis, que indica que aquesta planta és embriagadora).
viridiflorus: epítet llatí que significa "amb flors verdes".[5]