Narcís Vinyoles

Plantilla:Infotaula personaNarcís Vinyoles

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementdècada del 1440 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort1517 Modifica el valor a Wikidata (67/77 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, poeta advocat, advocat, polític, jugador d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata

ChessGames: 80102

Narcís Vinyoles (entre 1442 i 1447 - 1517) fou un poeta, advocat i polític de València.

Va ser nomenat dues vegades per a ostentar el càrrec de justícia civil, el jutge suprem de les causes civils, i el 1495, el rei Ferran II el va recomanar per a justícia criminal.[1] Després d'enviudar es va casar en 1490 i 1493 amb Brianda de Santàngel, neboda del banquer Luis de Santángel que va finançar el viatge de Cristòfor Colom. Va estar molt vinculat a la comunitat jueva conversa i amb la petita noblesa valencianes.[2]

Vinyoles parlava amb fluïdesa el català, el castellà, el llatí i l'italià, fins i tot componia poemes en italià. Tot i que era catalanoparlant nadiu, va lloar el castellà net, elegant i graciós».[3]

És un dels autors de Scachs d'amor o Escacs d'amor, un poema basat en una partida d'escacs on ell (com a Venus) va agafar les peces negres (verdes al poema) i va perdre amb Francesc de Castellví (com a Mart, jugant de vermell o blanc),[4] mentre que Bernat Fenollar (com a Mercuri) comenta i estableix les normes.[5] És el primer joc documentat jugat amb les regles modernes dels escacs, almenys pel que fa als moviments de la dama i de l'alfil.[6]

Referències

[modifica]
  1. Ricardo Calvo, Valencia Spain: The Cradle of European Chess[Enllaç no actiu], Presentation to the CCI (Chess Collectors International) May, 1998, Viena, Àustria.
  2. AAVV. Estudios sobre el cancionero general (Valencia, 1511) (en castellà). Universitat de València, 2012-07. ISBN 978-84-370-8943-0. 
  3. Govert Westerveld, The Poem Scachs d'amor (1475): First Text of Modern Chess, pp. 88–90, Lulu.com, 2015 | ISBN 978-1326374914
  4. Francesco di Castellvi vs Narciso Vinyoles, València, 1475, Chessgames.com.
  5. «Scachs d'Amor». www.scachsdamor.org. [Consulta: 20 juliol 2015].
  6. «Valencia and the origin of modern chess». Chess Vibes, 13-09-2009. Arxivat de l'original el 2009-09-26. [Consulta: 31 octubre 2021].