Natàlia Negoda

Plantilla:Infotaula personaNatàlia Negoda

(2020) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 novembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Moscou (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióEscola d'Art Dramàtic de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballInterpretació Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu Modifica el valor a Wikidata
Família
MareTamara Pavlyuchenko Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0624393 Allmovie: p52084 TMDB.org: 1016414 Modifica el valor a Wikidata

Natàlia Ígorevna Negoda (rus: Ната́лья И́горевна Него́да; Moscou, 12 de novembre de 1963) és una actriu soviètica i russa, coneguda pel paper de Vera a Màlenkaia Vera.[1]

Negoda es va traslladar als Estats Units d'Amèrica a principis dels anys 90, però va tornar a Rússia el 2007. Ha estat una veu pública crítica amb Vladímir Putin i va signar una declaració on es demanava l'alliberament de Pussy Riot.[2]

Biografia

[modifica]

Filla de la directora Tamara Pavliutxenko i de l'actor ígor Negoda, Natalia Negoda es va llicenciar a l'escola-estudi МХАТ el 1986 i es va convertir en actriu al teatre juvenil de Moscou (1986-1988). El seu debut a la pantalla va tenir lloc el 1987, amb el paper d'una escolar en el drama bèl·lic Zavtra bilà voinà. Va fer-se coneguda pel paper de Vera a Màlenkaia Vera,[1] la primera pel·lícula soviètica a incloure una escena sexual.[3]

Natàlia Negoda va ser declarada actriu de l'any per la revista Sovetski Ekran i va rebre el premi Nika a millor actriu el 1988.[4][5][6] Fou la primera soviètica a aparéixer a Playboy.[7][8] Es va mudar als Estats Units a principis dels anys 90, on va fer quatre pel·lícules sense gaire èxit. El 2007 va tornar a Moscou i va continuar actuant, essent guardonada amb una àguila daurada pel paper a Tambourine, Drum el 2009.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Bleiler, David. TLA video & DVD guide: the discerning film lover's guide. Macmillan, 2004, p. 366. ISBN 0312316909. 
  2. ↑ «Интеллигенция призывает освободить Pussy Riot — Документы — Эхо Москвы, 27.06.2012». Эхо Москвы. [Consulta: 12 maig 2020].
  3. ↑ «Русская киноэротика». Кино-Театр.РУ. [Consulta: 12 maig 2020].
  4. ↑ Andrew Horton, Michael Brashinsky. The Zero Hour: Glasnost and Soviet Cinema in Transition (en anglès). Princeton University Press, 1992, p. 118. ISBN 9780691019208. 
  5. ↑ Beardow, Frank. Little Vera: The Film Companion (en anglès). I.B.Tauris, 2003. ISBN 9781860646119. 
  6. ↑ Birgit Beumers. Russia On Reels: The Russian Idea in Post-Soviet Cinema (en anglès). I.B.Tauris, 1999, p. 184. ISBN 9781860643903. 
  7. ↑ Menashe, Louis. Moscow Believes in Tears: Russians and Their Movies. New Academia Publishing, LLC, 2010. ISBN 0984406204. 
  8. ↑ Demetz, Jean-Michel. La Guerre froide: Chronique d'une longue peur - 1947-1991. Place des éditeurs, 2017. ISBN 9782258134157.