Tipus | ètnia |
---|---|
Llengua | naxi |
El poble naxi (en xinès simplificat: 纳西族; en xinès tradicional: 納西族; en pinyin: Nàxī zú; en naxi: Naqxi) és un grup ètnic d'Àsia oriental que habita els vessants de l'Himàlaia a la part nord-oest de la província de Yunnan a la Xina, així com a la part sud-oest de la província de Sichuan.[1] Els naxi formen un dels 56 grups ètnics reconeguts oficialment per la República Popular de la Xina. La classificació oficial del govern xinès inclou els mosuo com a part del poble naxi. Tot i que ambdós grups són descendents del poble qiang i malgrat les semblances existents entre les llengües respectives, els dos grups són culturalment diferents.[2]
Hom pensa que els naxi provenien del nord-oest de la Xina i van emigrar cap al sud cap a regions poblades tibetanes, on generalment habiten les terres més fèrtils de la riberes dels rius. Els naxi, juntament amb els bai i els tibetans, comerciaven a través dels enllaços terrestres amb Lhasa i l'Índia, en l'anomenada ruta del te i els cavalls.
La cultura naxi la conformen les pràctiques religioses (dongba), artístiques (pintura, arquitectura) i artesanals (brodats fets a mà, talles de fusta) natives, influenciades per les arrels confucianes de l'ètnia han. Especialment en el cas de la seva tradició musical que actua com a base de la literatura naxi. Els naxi tenen la seva pròpia llengua que escriuen en sil·labari geba i escriptura dongba,[3] i el seu propi vestit natiu.
Alguns homes naxi segueixen l'antiga tradició de caçar amb falcons. Aquesta pràctica rarament es troba avui en altres indrets de la Xina.[4]