Neil Postman
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 8 març 1931  Nova York |
| Mort | 5 octubre 2003 (72 anys) Nova York |
| Causa de mort | càncer de pulmó |
| Formació | Teachers College, Columbia University State University of New York at Fredonia (en)  |
| Activitat | |
| Ocupació | sociòleg, escriptor, professor d'universitat, acadèmic de la comunicació, crític de mitjans, assagista, pedagog, periodista |
| Ocupador | Universitat de Nova York Escola Steinhardt de Cultura, Educació i Desenvolupament Humà |
| Premis | |
| |
   | |
Neil Postman (Nova York, 8 de març de 1931 - Nova York, 5 d'octubre de 2003) va ser un professor universitari estatunidenc, crític de la cultura i teòric de l'ecologia dels mitjans (en anglès, Media Ecology). Va crear el concepte relació d'informació-acció. Deixeble del filòsof canadenc Marshall McLuhan, Postman és conegut sobretot per la seva visió crítica dels efectes que la tecnologia té en la cultura i el conjunt de la societat, aspecte que va fer palès en llibres com Divertim-nos fins a morir. El discurs públic a l'època del "show-business" (1985).
Biografia
[modifica]Neil Postman va néixer a la ciutat de Nova York, on va passar la major part de la seva vida.[1] L'any 1953 es va graduar a la Universitat Estatal de Nova York a Fredonia. El Teachers College de la Universitat de Colúmbia li va concedir un títol de mestratge l'any 1955 i un doctorat en Educació l'any 1958.[2] L'any 1959 va començar a la seva tasca com a professor a la Universitat de Nova York (NYU).[3]
El 1971, a l'Escola Steinhardt de l'Educació (conegut originalment com a SEHNAP, Facultat d'Educació, Salut, Infermeria i Professions Arts) Universitat de Nova York, va fundar un programa de postgrau en ecologia dels mitjans.[4] Es va convertir en l'únic professor universitari de l'Escola d'Educació el 1993,[5] i va ser president del Departament de Cultura i Comunicació fins a l'any 2002.
Va morir de càncer de pulmó a Flushing, Queens, el 5 d'octubre de 2003.[5]
Bibliografia destacada
[modifica]- Television and the Teaching of English (1961).
- Linguistics: A Revolution in Teaching, with Charles Weingartner (Dell Publishing, 1966).
- Teaching as a Subversive Activity, with Charles Weingartner (Delacorte Press, 1969).
- "Bullshit and the Art of Crap-Detection" – speech given at National Convention for the Teachers of English (1969)[6]
- The Soft Revolution: A Student Handbook for Turning Schools Around, with Charles Weingartner (Delacorte Press, 1971).
- The School Book: For People Who Want to Know What All the Hollering Is About, with Charles Weingartner (Delacorte Press, 1973).
- Crazy Talk, Stupid Talk: How We Defeat Ourselves by the Way We Talk and What to Do About It (1976). Postman's introduction to general semantics.
- Teaching as a Conserving Activity (1979).
- The Disappearance of Childhood (1982).
- Amusing Ourselves to Death: Public Discourse in the Age of Show Business (1985).
- Conscientious Objections: Stirring Up Trouble About Language, Technology and Education (1988).
- How to Watch TV News, with Steve Powers (1992).
- Technopoly: The Surrender of Culture to Technology (1992).
- The End of Education: Redefining the Value of School (1995).
- Building a Bridge to the 18th Century: How the Past Can Improve Our Future (1999).
- MacNeil, R. (Writer/Host).Visions of Cyberspace: With Charlene Hunter Gault (July 25, 1995). Arlington, Virginia: MacNeil/Lehrer Productions.
Referències
[modifica]- ↑ «"A teacher's life: Remembering Neil Postman".». Arxivat de l'original el 2017-10-18. [Consulta: 13 novembre 2016].
- ↑ Saxon, Wolfgang «Neil Postman, 72, Mass Media Critic, Dies». Neil Postman, 72, Mass Media Critic, Dies, 09-10-2003.
- ↑ «"Sunrise Semester begins 13th Season"». Lakeland Ledger, 19-11-1976.
- ↑ «(Postman, 1992. p.51)». .
- ↑ 5,0 5,1 Saxon, Wolfgang «Neil Postman, 72, Mass Media Critic, Dies». New York Times Obituary, 09-10-2003.
- ↑ In this speech, Postman encouraged teachers to help their students "distinguish useful talk from bullshit". He argued that it was the most important skill students could learn, and that teaching it would help students understand their own values and beliefs.