Nelson Cavaquinho

Plantilla:Infotaula personaNelson Cavaquinho

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt-br) Nélson Antônio da Silva Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1911 Modifica el valor a Wikidata
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 febrer 1986 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Rio de Janeiro (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, compositor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereSamba i xoro Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu, cavaquinho i guitarra Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficDiscos Castelinho, RCA Victor, Odeon, Gravadora Eldorado
Company professionalCartola, Guilherme de Brito
Premis
Youtube: UCLcrBMLr1Vrx_yTRciixNAw Spotify: 5VfKi2uYyP2DCi1JXQ2fX5 Apple Music: 27676760 Last fm: Nelson+Cavaquinho Musicbrainz: 208f9d6d-430b-4c44-9a97-cfc624fec1c3 Discogs: 684924 Allmusic: mn0000385765 Modifica el valor a Wikidata

Nelson Antônio da Silva (Rio de Janeiro, 29 d'octubre de 1911 - 18 de febrer de 1986), conegut com a Nelson Cavaquinho, va ser un dels principals cantants i compositors de samba.[1] Sovint se'l vincula amb els tràgics temes de les sambes per les seves nombroses cançons sobre la desesperança, el patiment i la mort.[2]

Biografia

[modifica]

Va néixer a Rio de Janeiro. El seu pare, Brás Antônio da Silva, era músic de la Banda da Polícia Militar i el seu oncle Elvino tocava el violí. De família amb pocs recursos econòmics, jovenet va deixar l'escola per posar-se a treballar en una fàbrica. Ja llavors, mostrà el seu talent interpretant amb una guitarra feta per ell amb una capsa de cigars i cables. Quan va poder va aconseguir que li prestessin un cavaquinho i s'esmerçà practicant, imitant les tècniques dels intèrprets professionals d'aquest instrument.[3]

Dos cavaquinhos

Quan va viure a Gávea –barri de Rio, costaner i de classe mitjana-alta– freqüentava les rondes de xoro mostrant gran habilitat tocant el cavaquinho[2] i compongué un xoro –Caminhando– que li donà notorietat com a músic, en part gràcies a una modulació no gaire freqüent que feia difícil als altres instrumentistes harmonitzar-hi. Finalment li van regalar un cavaquinho i, havent demostrat un estil únic de tocar l'instrument, únicament amb dos dits –índex i polze–, li van donar el malnom de "Nelson Cavaquinho".[4]

Als vint anys es casà amb Alice Ferreira Neves, amb la que tingué quatre fills.[2] El seu sogre li aconseguí treball com a policia i feia rondes nocturnes a cavall. Així, durant les rondes, va conèixer el barri de Morro da Mangueira i, freqüentant-lo, va entrar en contacte amb intèrprets de samba famosos, com Cartola, Carlos Cachaça i Ze da Zilda, i Nelson es transformà definitivament de xorista en sambista i es passà del cavaquinho a la guitarra.[5] El seu acompanyant habitual era Guilherme de Brito.[6] Nelson s'associà amb Cartola i compongueren junts; en deixar de treballar a la policia, Nelson tingué problemes econòmics i vengué partitures pel seu compte; Cartola optà per trencar l'associació i mantenir l'amistat.[7]

La seva primera cançó enregistrada fou Não Faça Vontade a Ela, en 1939 per Alciades Gerardi, però no tingué repercussió. Anys més tard va ser descobert per Cyro Monteiro que va enregistrar algunes de les seves composicions. A principis de la dècada del 60, va començar a actuar en públic al Zicartola, bar de Cartola i Dona Zica al centre de Rio.[8] El 1970 l'editora Castelinho va llançar el seu primer LP, Depoimento de Poeta.[9]

Les seves cançons eren fetes amb molta simplicitat i les lletres quasi sempre tractaven de guitarres, dones, bars i, principalment, la mort, com en Rugas, Quando eu me chamar saudade, Luto, Eu e as flores i Juízo final (1973). Va escriure més de 400 composicions, entre les quals: A flor e o espinho, Folhas secas –les dues a mitges amb Guilherme– Adoniran Barbosa, Palhaço. Artistes com Clara Nunes, Elis Regina, Elza Soares o Elizeth Cardoso interpretaren composicions seves.[9]

Passada la cinquantena va conèixer Durvalina, trenta anys més jove que ell, que va ser la seva companya fins a la seua mort d'unemfisema el 18 de febrer de 1986, a l'edat de 74 anys a Rio de Janeiro.[1][2]

Discografia

[modifica]
  • 1970 - Depoimento do Poeta (Discos Castelinho)
  • 1972 - Nelson Cavaquinho Série documento (RCA Victor)
  • 1973 - Nelson Cavaquinho (Odeon)
  • 1985 - As Flores em Vida (Gravadora Eldorado)

Referències

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nelson Cavaquinho
  1. ↑ 1,0 1,1 De Oliveira, André. «30 anos sem o sambista Nelson Cavaquinho, poeta do juízo final» (en portuguès). El País, 19-02-2016. [Consulta: 4 febrer 2021].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Nelson Cavaquinho» (en portuguès). Dicionário Cravo Albin da Música popular Brasileira, n.d. Arxivat de l'original el 25 de setembre 2020 [Consulta: 4 febrer 2021].
  3. ↑ Pozzana. «Nelson Cavaquinho - biografia» (en portuguès brasiler). Samba Carioca, 14-10-2015. [Consulta: 23 gener 2022].
  4. ↑ Oliveira, André de. «30 anos sem o sambista Nelson Cavaquinho, poeta do juízo final» (en portuguès brasiler). El País Brasil, 19-02-2016. [Consulta: 23 gener 2022].
  5. ↑ PIMENTEL, LUÍS. «110 anos de Nelson Cavaquinho» (en portuguès brasiler). Jornal do Brasil, 13-11-2021. [Consulta: 23 gener 2022].
  6. ↑ «Guilherme de Brito põe seu sorriso no caminho» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 15-04-2000. [Consulta: 23 gener 2022].
  7. ↑ «Cartola conta dois causos sobre o parceiro Nelson Cavaquinho» (en portuguès brasiler). Catraca livre, 22-09-2014. [Consulta: 23 gener 2022].
  8. ↑ «Bar ZiCartola» (en portuguès brasiler). Rio Memórias. [Consulta: 23 gener 2022].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Nelson Cavaquinho» (en castellà). Discogs. [Consulta: 23 gener 2022].