Nepouïta | |
---|---|
Fórmula química | Ni₃Si₂O₅(OH)₄ |
Epònim | Népoui (en) |
Localitat tipus | Népoui (en) |
Classificació | |
Categoria | Minerals fil·losilicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.ED.15 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.ED.15 |
Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/E.10b |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | Ortoròmbic, piramidal |
Hàbit cristal·lí | Escates micàcies pseudohexagonals; també massiu |
Color | Verd pàl·lid, verd fosc intens |
Exfoliació | Bona |
Duresa | 2-2,5 ( Mohs) |
Lluïssor | Vitri perlat |
Color de la ratlla | Blanca verdosa |
Densitat | 2,85 |
Pleocroisme | Verd groc |
Estatus IMA | mineral heretat (G) |
Símbol | Npo |
La nepouïta és un mineral de la classe dels silicats aue pertany a l'anomenat subgrup de la serpentina. Va ser descoberta l'any 1906 a una mina de la localitat de Népoui de la comuna de Nouméa, a l'arxipèlag de Nova Caledònia (França), sent nomenada així pel nom d'aquesta localitat. També se la coneix com a genthita.
Químicament és un fil·losilicat, amb anells tetraedres i octàedres de sílice intercalats amb capes de caolinita, amb catió de níquel, hidroxilat. Molt semblant a altres minerals del grup de la serpentina al qual pertany. És dimorf amb el mineral pecoraïta (Ni₃Si₂O₅(OH)₄), d'igual fórmula química però que cristal·litza en un altre sistema.
Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral lizardita (Mg₃Si₂O₅(OH)₄), en la qual la substitució gradual del níquel per magnesi va donant els diferents minerals de la sèrie.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses petites quantitats de magnesi.
Apareix en jaciments de roques ultramàfiques de tipus laterita enriquits en níquel, per alteració secundària d'aquestes roques.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: serpentina, clorita, silicats de níquel hidratats, òxids de ferro.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Balcoll (Falset, Priorat).[1]