Nereu

Infotaula personatgeNereu

Modifica el valor a Wikidata
Tipusdivinitat marina de la mitologia grega Modifica el valor a Wikidata
Context
MitologiaReligió a l'antiga Grècia Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeDoris Modifica el valor a Wikidata
MareGea i Tetis Modifica el valor a Wikidata
ParePontos Modifica el valor a Wikidata
FillsGalatea, Actea, Aretusa, Àgave, Amatea, Amfítoe, Apseudes, Asia, Autònoe, Beroe, Cal·lianassa, Clio, Climene, Cydippe, Cimatolege, Cymo, Cymodoce, Cimòtoe, Dexamene, Doris, Doto, Drymo, Dinàmena, Eíone, Ephyra, Erato, Euagore, Eucrante, Eudora, Eulímene, Eunice, Glauce, Glauconome, Hàlia, Halimede, Hipònoe, Hipòtoe, Iera, Ianassa, Ianeira, Ligea, Limnorea, Lycorias, Lisianassa, Mera, Mèlite, Proto, Nemertes, Nesea, Opis, Oritia, Phyllodoce, Polínome, Pontomedusa, Sao, Espeo, Talia, Tetis, Thoe, Xantho, Amfitrite, Pànope, Ferusa, Eurydice, Amfínome, Gal·lene, Prònoe, Halice (en) Tradueix, Nèrites, Psàmate, Calipso, Cranto, Creneis, Deianira (en) Tradueix, Deiopea, Dero, Dione, Evarne, Eumolpe, Eupompe, Glaucothoe, Ploto, Menipe, Laomedea, Neso, Protomedea, Plexaura, Ione, Neomeris, Nausítoe, Pasítea, Pontoporea, Poulunoe, Cal·lianira, Ceto, Leucothoe, Neera i Aretusa Modifica el valor a Wikidata
Altres
EquivalentOld Man of the Sea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Heracles i Nereu (vas ceràmic grec, circa 590 aC, Museu del Louvre, París).

Nereu[1] (en grec antic Νηρεύς) va ser un déu marí, fill de Pontos, l'ona marina, i de Gea, la Terra, i per tant germà de Taumant, de Forcis, de Ceto i d'Euríbia. És un dels «vells del mar».[2]

Casat amb l'Oceànida Doris, fou pare de les Nereides. A més, la tradició coneix un fill seu, Nèrites.

Més antic que Posidó, que és de la generació dels déus olímpics, Nereu és una de les divinitats elementals del món. Com quasi totes les divinitats marines, Nereu té la facultat de canviar de forma, i convertir-se en qualsevol mena d'animal o d'ésser. Va fer servir aquest poder per intentar evadir les preguntes d'Hèracles sobre com arribar al país de les Hespèrides.

Generalment es considera benefactor i benèvol pels mariners. Se'l representava barbut, amb barba blanca, cavalcant un tritó i amb un trident a la mà. Habitava en un palau al fons de l'Egeu i tenia el do de la profecia, que emprava en diversos mites heroics.[3]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, V. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932.  p. 13
  2. ↑ Zufferli, Carla. Diccionari Etimològic de la Mitologia Grega, 2017, p. 15. 
  3. ↑ Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 385. ISBN 9788496061972. 

Bibliografia

[modifica]
  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions 62,1997, p. 156. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 8429741461

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nereu
  • Àmplia informació sobre Nereu. (anglès)