La netedat de sang és un concepte desenvolupat a Espanya, Portugal i les seves colònies lligat al racisme que separava els autèntics cristians, amb la sang "neta" (nets de sang) perquè descendien de família cristiana provada ("cristians vells"), dels que tenien ascendents conversos, jueus o musulmans (que, per tant, tenien la sang "bruta"). Després el terme va estendre's per designar els blancs enfront del mestissatge, a Amèrica. Al segle xvi i XVII fins i tot es van promulgar lleis que impedien aquells que no podien demostrar la netedat de sang l'accés a determinats càrrecs o privilegis. Aquestes lleis es van derogar totalment a mitjans del segle xix. Les amenaces de desvetllar la manca de puresa són un motiu històric de violència contra certes comunitats i apareixen com a lligades a l'honor en nombroses obres literàries del classicisme castellà.