La neutralització és un fenomen fonètic pel qual dos fonemes perden alguns dels seus trets distintius en determinats contexts, i es pronuncien igual que un altre fonema (anomenat de vegades arxifonema). Aquest fenomen depèn del grau d'arrelament de les paraules en la parla comuna.[1]
En català hi ha neutralitzacions en la majoria de dialectes. Per exemple, el català oriental neutralitza les vocals, de manera que només hi ha tres fonemes possibles en posició àtona: la vocal neutra, la vocal posterior [u] i l'anterior [i]. Es podria considerar que els ensordiments, assimilacions i similars són fenòmens de neutralització, tot i que no acostumen a rebre aquest nom.
En alemany, per exemple, la distinció que existeix entre els parells mínims /t/-/d/, /k/ -/g/ o /p/-/b/, distinció basada en l'aspecte [±sonor] desapareix en posició final de paraula. En aquesta posició no resulta senzill decidir-se entre dues representacions fonològiques subjacents. Així, Rad, 'bicicleta' y Rat, 'consell' es pronuncien igual [raːt], i no és possible distingir si la representació subjacent de cada una d'aquestes deu ser /rad/ o /rat/, i es postula un arxifonema /T/ que només apareixeria en posicions neutralitzades, en termes dels quals la representació fonològica d'ambdues paraules seria /raT/.