Tipus | text sagrat |
---|---|
Format per | Bava Kama Pirkei Avot Avodah Zarah Eduyot (Talmud) Xevuot Makot (Talmud) Bava Batra Sanedrí Bava Metzià (Talmud) Horayot |
Sèrie | |
Part de | Mixnà |
Mixnà | |
Altres | |
Sistema de classificació Dewey (DDC) | 296.1234 |
Nezikín (en hebreu: סדר נזיקין) és el quart ordre (séder) de la Mixnà (també de la Tosefta i el Talmud). L'ordre s'ocupa en gran manera del dret penal i el dret civil jueu, i del sistema judicial jueu. El séder Nezikín conté deu tractats (masechet):[1]
Originalment, els primers tres tractats de l'ordre estaven en un sol volum. Atès que aquest séder és el principal dipositari del dret civil, s'anomenava simplement Séder Nezikín ("Ordre dels Danys"). El raonament tradicional per a l'ordre dels tractats que componen l'ordre de Nezikín és el següent: L'ordre comença amb la llei civil en els primers 3 tractats, perquè aquesta és considerada com la pedra angular de la justícia dins d'un Estat jueu. El tractat Sanedrí segueix a continuació, ja que aquest tractat parla sobre el dret penal. Després ve el tractat de Makot, ja que aquest és una continuació del tema del tractat Sanedrí, en termes de procediment penal. Després, ve el tractat Xevuot, el qual continua amb el tema general tractat a Makot relatiu al fals testimoni.
Després d'esbossar els punts principals del dret civil i el dret penal jueu, el tractat d'Eduyot, segueix per encaixar tot això en un marc legal basat en la Halacà. Després de tractar el tema dels danys a la societat, la següent etapa és la del tractat Avodah Zarah, per posar en relleu el que es considera un comportament que perjudica a l'Univers. El tractat Pirkei Avot, probablement està ubicat després, per contrarestar la negatividad de les lleis d'Avodah Zarah, i per relacionar les màximes dels savis, un aspecte essencial de l'ensenyament rabínic, l'objectiu del qual era fer front a la idolatria.
Finalment, el tractat d'Horayot porta la discussió des de les altures fins a un indret humil, ressaltant el concepte que fins i tot els savis poden errar. Hi ha una Guemarà al Talmud de Babilònia, i al Talmud de Jerusalem, de cadascun dels tractats, excepte d'Eduyot i Pirkei Avot. Això es deu probablement al fet que aquests dos tractats no s'ocupen de les lleis individuals i, per tant, no es presten a una anàlisi de la Guemarà.